L’ecoturisme i el turisme sostenible en relació a la gestió de les destinacions turístiques

Paraules com Qualitat o Turisme Sostenible sembla que estan de moda. Fins i tot el terme Ecoturisme es va introduint en el vocabulari turístic, tot i que encara tímidament. Però, sabem bé què volen dir aquestes paraules? Utilitzem bé aquests conceptes? S’apliquen els seus principis en la gestió de les destinacions turístiques catalanes?

En el que sí estarem tots d’acord és en que vivim moments de canvi, on elements com la preservació del medi ambient i el respecte social adquireixen un rol important, i que el sector turístic no està al marge d’aquesta realitat. Per afrontar aquests canvis, i no deixar de ser una destinació capdavantera amb reconeixement internacional, fa temps que les destinacions turístiques catalanes treballen per posar en valor el seu ric patrimoni natural i cultural, al mateix temps que els conceptes turisme sostenible i ecoturisme han anat prenent força i importància, sobretot en el sector acadèmic.

I ha arribat el moment en què és necessari que deixin de ser termes reservats a especialistes per esdevenir elements centrals de la gestió en les destinacions turístiques i que els seus principis s’arrelin en les decisions polítiques i en els treballs tècnics. I és necessari prendre consciència que la sostenibilitat no és un concepte únicament relacionat amb la natura i l’ecologia. Tampoc l’ecoturisme es centra únicament en aspectes mediambientals. La sostenibilitat està relacionada amb tot: la societat, la identitat, la cultura i l’educació o amb el canvi climàtic, entre d’altres.

El fet de tenir recursos naturals de qualitat i una oferta turística al seu voltant, tempta a algunes destinacions a incorporar paraules com sostenible o ecoturisme a la seva promoció. Cada vegada més trobem webs de promoció turística on es dedica un apartat específic al turisme sostenible per promocionar l’oferta turística relacionada amb la natura, habitualment les rutes de senderisme. En d’altres casos s’anomena Ecoturisme al foment de la visita turística a espais naturals, on trobem des d’indrets protegits a d’altres com parcs i jardins de grans ciutats. I, tot i que no sempre s’apliquen primer els principis ètics abans de fer servir la nomenclatura, aquest fet no és més que la manifestació d’una voluntat per part de les destinacions turístiques de posar en valor els seus recursos naturals, fomentar la seva conservació, fins i tot m’atreviria a dir mostrar un desig per incorporar els pilars de la sostenibilitat en la planificació turística.

La sostenibilitat s’associa amb la conservació de la natura, amb l’ecologia, amb la revalorització de la identitat cultural dels indrets; a un turisme beneficiós. Però com mencionava abans, la sostenibilitat és molt més, el turisme sostenible és aquell que conserva els recursos que l’originen —siguin naturals, culturals, històrics o artístics— és un turisme respectuós amb la població local, és equitatiu i beneficia a ambdues parts, turistes i residents. Un turisme que optimitza els seus recursos, naturals, energètics, econòmics, humans. És un turisme perdurable en el temps que ens permet gaudir dels recursos garantint que també ho puguin fer generacions futures. Dit això, no hauria de ser tot el turisme “sostenible”, i no només aquell relacionat amb la natura?

En la majoria de casos és el simple desconeixement de tots els valors que la sostenibilitat implica, o millor dit, dels principis que van originar aquests conceptes, o bé el fet que la sosteniblitat en la gestió de les destinacions turístiques requereix una gran implicació de tots els agents, i una gran dedicació, per fer possibles uns objectius gens fàcils d’assolir.

Per aconseguir un turisme sostenible, els seus principis s’haurien d’aplicar a tots i cadascun dels elements que intervenen en la planificació turística. Per començar s’hauria de garantir la implicació local, que és la millor manera per mesurar l’impacte que l’activitat turística pugui tenir en la societat, la manera de conèixer i poder donar resposta a les seves necessitats i expectatives, i la manera d’aconseguir la seva implicació en el desenvolupament turístic del territori. I aquest és un aspecte molt important ja que la població local no és només part de la destinació, sinó un element cabdal en l’experiència turística per una banda, i qui rep directament les conseqüències turístiques, per l’altra.

En el turisme sostenible conservar la identitat dels indrets turístics és tant important com conservar la seva natura. La ràpida evolució de la demanda d’espais, infraestructures i productes turístics origina en ocasions, i casi sense adonar-nos, canvis irreversibles en la personalitat de les destinacions. En el pitjor dels casos arribant a convertir-se en indrets on la població local ja no hi vol estar, doncs ja no els identifiquen com propis. I què podem fer per evitar-ho? No és part de la vida l’evolució dels llocs? Si és una evolució natural, aquesta formaria part fins i tot de la identitat que volem preservar, però si la població queda al marge i només ens preocupem per acontentar el turisme és quan deixem a una banda la sostenibilitat per centrar-nos en el benefici econòmic.

Fomentar el consum de proximitat, que també podríem dir, afortunadament, que està de moda, també forma part d’una filosofia de desenvolupament sostenible. Obre un ventall d’oportunitats a la població local en relació a l’elaboració, la distribució i la manipulació dels productes, al mateix temps que revalora la identitat local, dona valor afegit a les destinacions i un al·licient més de descoberta als visitants.

Altres elements a considerar en la planificació turística sostenible, però no menys importants, són la planificació urbanística, la gestió dels residus, la gestió dels recursos energètics o la gestió del transport públic, entre d’altres.

Es tracta d’anteposar la conservació al benefici econòmic, de prioritzar les necessitats locals a les turístiques. Es tracta d’aconseguir una equitat o una relació turística on tots els agents guanyin. I això, com ho aconseguim? D’entrada amb l’educació. Amb la difusió dels fonaments de la sostenibilitat, amb una bona formació política i tècnica, i amb una predisposició a no prendre el camí més fàcil.

De la mateixa manera que les destinacions catalanes han pres consciència de la necessitat d’implantar sistemes de gestió de la qualitat per ser competitius en un món globalitzat, amb continus canvis tant en l’oferta com en la demanda, esdevé important, i aviat serà imprescindible, aplicar els principis de la sostenibilitat. I algunes destinacions ja han començant seguint models com “La carta Europea de Turisme Sostenible” en el cas dels espais naturals protegits, o el model Biosphere Responsible Tourism promogut per l’Institut de Turisme Responsable.

CarmeVelez

 

Carme Vélez, Consultora de Turisme

carmenveca@gmail.com

0 0 0 0