Costa del Garraf: escenaris de futur

La restauració, la nàutica i el turisme enològic han guanyat pes als últims anys i han complementat al tradicional binomi sol i platja, en detriment del factor segona residència, segons un estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona sobre la marca Costa del Garraf, que inclou el Garraf, el Baix Llobregat i l’Alt Penedès.

Prenent com a horitzó temporal l’any 2020, i atenent a les previsions econòmiques i l’evolució de l’àrea metropolitana, els autors de Turismestudi dibuixen un escenari proactiu que recomana treballar conjuntament per aprofitar les sinergies entre les tres comarques, i fer servir també la força de Barcelona (en ple debat pel possible canvi de nom de la marca pel de Costa de Barcelona).

La millora en les condicions sanitàries de l’aigua del mar des del Prat fins a Castelldefels, arran de la posada en marxa de la depuradora del Llobregat, sumada a la construcció del passeig marítim, més aparcaments i major oferta gastronòmica, augmenta l’atractiu pels demandants de sol i platja, i es calcula un augment del 3% del nombre de visitants a la zona.

Pel que fa a l’enoturisme, la denominació d’origen Penedès acull uns 450.000 visitants, el 80% dels quals es concentren a l’Alt Penedès. És un model que encara no genera gaires ingressos, perquè està pensat bàsicament per donar renom als elaboradors. Elaboradors i consorcis han de treballar per ampliar l’oferta d’allotjaments rurals i potenciar les estades més llargues. L’acabament de les obres del Vinseum, la consolidació de la Fassina a Sant Sadurní, i el projecte de l’hipòdrom a Subirats, són factors que reforcen les possibilitats d’expansió.

Altres elements i atractius turístics són l’ordenació dels parcs naturals duta a terme per la Diputació, el turisme de lleure, l’oferta cultural de museus i esdeveniments (a Sitges generen un nivell de despesa especialment elevat) i el turisme de negocis i convencions, recolzat en els palaus de congressos de Sitges i Castelldefels.

Alt Penedès. Els atractius derivats de la producció del vi i el cava són la base del turisme a l’Alt Penedès, una comarca, però, amb una oferta turística encara limitada. L’obertura de més instal•lacions hoteleres de qualitat i la posada en marxa del projecte d’hipòdrom permetrien desestacionalitzar la demanda i crear sinergies entre les activitats vinícoles i les zones de platja properes. Es calcula que les pernoctacions hoteleres es triplicaran, gràcies a l’allargament de la temporada i l’augment de l’oferta, i s’incrementarà un 25% el volum de visitants, sobretot els de més nivell adquisitiu.

Baix Llobregat. Al Baix Llobregat, el sol i platja del delta, especialment a Castelldefels, es combina amb la proximitat a Barcelona i a l’aeroport. A mesura que creixi la demanda, els serveis aeroportuaris s’adequaran i generaran augment a l’ocupació. D’altra banda, la posició estratègica del territori permet plantejar-se projectes com el Parc del Barça a Viladecans. La hipòtesi de futur en conjunt preveu un increment de l’oferta hotelera d’un 25%, i un augment similar de visitants, amb un model turístic semblant a l’actual.

Garraf. Segons l’estudi, Vilanova necessitaria triplicar l’oferta de places hoteleres perquè complementi l’excel•lent activitat dels càmpings, i Sitges se’n pot beneficiar del projecte de trasllat de la via fèrria, amb un augment potencial de visitants d’un dia. S’estima que l’oferta hotelera del Garraf i el nombre de visitants per dia augmentaran un 20% als propers deu anys, i la despesa podria créixer un 5% en termes reals. En canvi, en el marc d’ajust que viuen les economies catalana i espanyola, el paper de les segones residències serà més marginal.

El turisme aporta actualment un 3,4% del PIB anual al conjunt de les tres comarques. Si es porten a terme les hipòtesis abans esmentades, es podria arribar a un 4,5% cap al 2020, un augment que podria semblar escàs però en realitat és molt significatiu, per tractar-se d’un periode de només deu anys i trobar-nos en un procés de renovació de la base productiva a nivel mundial. L’increment més important es donaria a l’Alt Penedès on, seguint un model estratègic similar al de la Toscana, l’impacte del turisme es doblaria i arribaria al 6%.

El progrés turístic de Vilanova generaria una millora també destacable al Garraf; al Baix Llobregat, una comarca amb base econòmica més complexa, l’impacte del turisme seria menor, però seguiria sent compatible amb els desenvolupaments industrials i terciaris. I pel que fa a llocs de treball, es passaria dels 13.500 actuals a prop dels 19.000, és a dir, un increment al voltant del 40%.

0 0 0