Dits creuats davant un estiu caòtic als aeroports
El taló d’Aquil·les del turisme són els aeroports. Centenars de milers de viatgers confien les seves vacances a un avió. Els viatges són desplaçament i els aeroports la infraestructura necessària per poder-lo satisfer.
El turisme aporta un pes substancial en l’economia del país i depèn del transport, de les connexions, de la mobilitat al cap i a la fi. Bé que ho saben alguns per pressionar -legítimament per suposat- en benefici dels seus interessos laborals. Però posar en risc el funcionament correcte dels aeroports, a banda de ser una mala jugada per aquells que han dipositat en el seu viatge estival un món d’il·lusions, és també una irresponsabilitat.
Malmetre un dels pilars econòmics essencials, també socials, requereix d’una reflexió. Encara és recent la declaració de l’estat d’emergència davant la vaga de controladors aeris que va portar l’exercit a fer-se amb el comandament de l’espai aeri, o la vaga del personal de seguretat que va obligar a la Guardia Civil a posar-se al capdavant dels filtres d’accés de les terminals.
Aquest estiu ja tenim anunciades vàries vagues al voltant del transport aeri i del aeroport del Prat: pilots de companyies com Ryanair, personal de terra d’Iberia encarregat del handling i els fingers, i al conjunt de l’Estat fins a 60.000 treballadors d’Aena estan convocats també a la vaga aquest mes d’agost.
Creuem els dits perquè la situació de caos que es pot generar no afecti de forma irremeiable el sector turístic. Sobretot en un any com el present on el comportament dels nostres visitants està sent una incògnita. Quelcom està canviant però no sabem, per ara, interpretar-lo.
