Balears, el laboratori turístic de com gestionar l’èxit i la tensió social

Balears es troba davant d’una de les principals contradiccions del turisme espanyol: el sector continua sent el gran motor econòmic de les illes, però el creixement de l’activitat està generant una contestació social cada vegada més gran. Les protestes contra la massificació turística, la pressió sobre l’habitatge i la congestió de determinats espais han situat l’arxipèlag al centre d’un debat que ja transcendeix les illes i que també comença a tenir ressò en mitjans internacionals.

L’escenari enfronta dues posicions. El Govern balear defensa una política de contenció i no creixement, mentre que plataformes com Menys Turisme, Més Vida reclamen directament un decreixement turístic. En aquest context, el periodista Joan Miquel Perpinyà planteja a Mallorcadiario.com un exercici hipotètic: què suposaria per a Balears rebre un 20% menys de turistes? Sobre els 19,05 milions de visitants registrats el 2025, significaria perdre uns 3,8 milions de turistes i tornar a un volum similar al del 2016. El mateix anàlisi adverteix, però, que les illes del 2026 no són les mateixes que les de fa una dècada.

Menys turistes, però quin impacte tindria sobre l’economia?

La dimensió econòmica d’aquest escenari seria rellevant. Segons el càlcul plantejat per Perpinyà, una reducció proporcional del 20% suposaria posar en joc uns 4.681 milions d’euros de despesa turística. Per mantenir la despesa total del 2025 amb un 20% menys de visitants, cada turista hauria d’incrementar la seva despesa mitjana un 25%, fins als 1.535 euros. L’exercici serveix per posar xifres a una discussió que va més enllà del nombre de turistes: quins visitants vol rebre Balears, quanta despesa generen i quin impacte tenen sobre el territori.

La pressió també comença a afectar el funcionament de la mateixa indústria. La crisi de l’habitatge dificulta que treballadors procedents d’altres territoris puguin instal·lar-se a les illes per cobrir les necessitats de la temporada alta. El cas de les kellys reflecteix una altra de les cares del model: les cambreres de pis s’han convertit en un referent de les reivindicacions laborals del sector i denuncien càrregues de treball elevades i problemes derivats de la falta de personal.

Alhora, el relat internacional sobre Mallorca està canviant. Segons recollia recentment Última Hora en una anàlisi de Fernando Fernández, mitjans com Reuters, CNN, The Times i diversos mitjans alemanys estan incorporant a les seves informacions sobre l’illa conceptes com turisme massiu, gentrificació, turistificació o crisi de l’habitatge. La qüestió deixa així de ser únicament un debat intern: Balears comença a convertir-se també en un aparador internacional sobre com gestionar els límits de l’èxit turístic.

El repte per al sector no sembla ser únicament decidir si Balears ha de rebre més o menys turistes, sinó determinar quin model pot mantenir l’activitat econòmica sense deteriorar l’habitatge, els recursos, les infraestructures i la qualitat de vida dels residents. Per la seva dimensió turística, la seva dependència econòmica i la creixent contestació social, l’arxipèlag s’ha convertit en un laboratori de les decisions que altres destinacions madures hauran d’afrontar els pròxims anys.