Barcelona-Eivissa o Niça-Còrsega: les rutes curtes on l’avió elèctric podria tenir sentit
L’aviació elèctrica busca el seu espai en les connexions regionals de curta distància, especialment en aquells trajectes en què el tren no ofereix una alternativa directa o competitiva. Les limitacions actuals de les bateries fan poc realista pensar en avions elèctrics per a grans distàncies, però els projectes que s’estan desenvolupant a Europa apunten precisament a aquest nínxol.
L’Agència de la Unió Europea per a la Seguretat Aèria (EASA) ja treballa en la regulació dels avions amb propulsió elèctrica i híbrida, mentre que la mateixa agència assenyala que el pes de les bateries continua sent un dels principals obstacles per a l’aviació regional. En paral·lel, un projecte europeu amb participació d’EASA estudia avions híbrids de fins a 50 passatgers amb l’objectiu d’arribar a la seva entrada en servei entre 2035 i 2040.
Els primers aparells serien molt més petits. L’empresa alemanya VÆRIDION treballa en un avió elèctric de nou places i uns 400-550 quilòmetres d’autonomia, amb el primer vol previst per al 2027 i l’entrada en servei el 2030, segons el Banc Europeu d’Inversions. Amb aquest radi, connexions com Barcelona-Eivissa, Niça-Còrsega, Roma-Sardenya o Atenes-Santorini podrien encaixar, sobre el paper, en el tipus de mercat que busca aquesta tecnologia, especialment en territoris insulars o connexions regionals sense una alternativa ferroviària.
El potencial per a Catalunya és interessant, però encara lluny de ser una realitat consolidada. Barcelona podria actuar com a punt de connexió amb destinacions insulars o ciutats de l’entorn mediterrani on el tren no és una opció. Tanmateix, els costos, la capacitat limitada, les infraestructures de recàrrega i sobretot l’evolució de les bateries determinaran si aquests avions poden arribar a ser una alternativa real. L’aviació elèctrica, per tant, no sembla destinada a competir amb l’AVE en trajectes on el tren és eficient, sinó a cobrir aquells espais de connectivitat regional que el ferrocarril no pot assumir.
