70 rutes aèries estratègiques sense connexió directa a Barcelona
El nou Pla Estratègic 2030 del CDRA posa el focus en mercats com el Japó, l'Índia, Tailàndia i Llatinoamèrica per consolidar la capital catalana com a hub intercontinental d'alt valor afegit
L’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat continua tenint una important demanda de connexions intercontinentals sense cobrir. Aquesta és una de les principals conclusions del nou Pla Estratègic 2030 presentat pel Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries de Barcelona (CDRA), que identifica més de 70 rutes estratègiques encara no operades des de Barcelona malgrat l’existència d’un volum significatiu de passatgers potencials. El document, impulsat conjuntament per la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona, la Cambra de Comerç de Barcelona i Aena, fixa com a prioritat reforçar la connectivitat de llarg radi per millorar la competitivitat internacional del territori.
L’estudi assenyala que la demanda intercontinental indirecta des de Barcelona va arribar als 5,3 milions de passatgers el 2025, una xifra que evidencia que milers de viatgers continuen fent escala en altres hubs europeus o internacionals per arribar a destinacions finals. Els mercats amb més potencial es concentren a l’Àsia-Pacífic, especialment la Xina, el Japó, l’Índia i el sud-est asiàtic, així com a Amèrica del Nord i Llatinoamèrica.
Entre les connexions considerades prioritàries destaquen ciutats com Tòquio, Delhi i Bangkok, a més d’altres oportunitats com Houston, Orlando, Manila, Lima o Lahore. Segons el CDRA, aquestes rutes no només responen a una demanda turística, sinó també a necessitats vinculades als negocis, els congressos, la recerca, les universitats i l’atracció de talent.
El nou full de ruta arriba en un moment en què Barcelona vol reforçar el seu posicionament com a destinació global de negocis i congressos. En dues dècades, l’aeroport ha passat de 17 a 59 destinacions intercontinentals i de 27 a 57,5 milions de passatgers anuals. Tot i aquesta evolució, els responsables del CDRA consideren que el repte dels pròxims anys no és tant créixer en volum com en qualitat, prioritzant connexions que aportin valor econòmic, activitat empresarial i una demanda més desestacionalitzada.
