La crisi més profunda de l’aviació moderna

Totes les companyies aèries del món es troben en números vermells. Des de la Segona Guerra Mundial el sector de l’aviació a reacció no havia assumit una situació de pèrdues tan gran com l’actual.

En el cas europeu British Airways i Lufthansa acumulen ja perdudes, entre 2.000 i 4.000 milions d’euros en tot just nou mesos.

Per sobreviure les empreses han utilitzat tota la liquidesa amb què compten o han ampliat capital o han emès bons o directament han rebut ajudes públiques, en alguns casos els estats han injectat milers de milions.

Air France i KLM han rebut un ajut de 10.000 milions d’euros, Lufthansa 9.000 milions i Alitalia 3.000 milions.

En el cas de les companyies amb origen espanyol com Iberia i Vueling els ajuts han estat més modestos basant-se en crèdits ICO a baix interès de 700 i 300 milions d’euros respectivament que no suposen entrada estatal en el capital.

Moltes de les aerolínies que actualment coneixem com Alitalia, TAP o Norwegian només podran sobreviure nacionalitzant-se i passant a ser públiques. Les aerolínies més petites que no formin part de cap gran grup estan condemnades.

Quan se superi la pandèmia i passi la crisi actual de demanda, a cinc anys vista, moltes companyies hauran desaparegut. Es produirà una concentració empresarial i una disminució de les connexions així com un increment de preus.

Aquesta crisi va aparellada a un abandonament previsiblement dels petits aeroports d’àmbit regional. La recuperació serà desigual i beneficiarà més als grans aeroports que compten amb l’operativa de les grans aerolínies.

0 0 0