Dos anys sense AVE entre Barcelona i Madrid: un escenari inassumible
Un eventual tancament del principal corredor ferroviari entre les dues ciutats afectaria el turisme, els viatges de negocis i la mobilitat de milers de persones, amb conseqüències que anirien molt més enllà d'una simple afectació ferroviària
La possibilitat de suspendre durant fins a dos anys la circulació de trens d’alta velocitat entre Barcelona i Madrid, plantejada pel ministre de Transports, Óscar Puente, obre un escenari de gran impacte per a Catalunya. Més enllà de les obres de renovació de la infraestructura i de la necessitat de millorar-ne la fiabilitat, interrompre completament una connexió d’aquesta importància suposaria un perjudici difícilment assumible per al conjunt de l’activitat econòmica i social.
El corredor Barcelona-Madrid és una infraestructura clau per a la mobilitat entre els dos principals centres econòmics de l’Estat. Hi operen Renfe, Ouigo i Iryo, amb serveis que connecten les dues ciutats i les poblacions intermèdies. Un tancament prolongat obligaria a buscar alternatives de transport i afectaria tant els desplaçaments professionals com els viatges personals, les connexions amb esdeveniments i l’activitat de les empreses que depenen d’una comunicació ràpida entre Catalunya i Madrid.
L’avió, incapaç d’assumir el trànsit del tren
El corredor d’alta velocitat entre Barcelona i Madrid es mou actualment en una xifra d’uns 14,6 milions de viatgers anuals, incloent-hi tant els trajectes directes com els que fan parades intermèdies. Concentra aproximadament el 32% del total de passatgers d’alta velocitat de tot el país. L’avió i el transport per carretera de viatgers no podria absorbir aquest volum de viatgers.
El sector turístic seria un dels perjudicats. L’alta velocitat facilita les escapades urbanes, els viatges de cap de setmana, els desplaçaments de visitants i els viatges vinculats a fires, congressos i reunions professionals. La desaparició temporal d’aquesta connexió podria restar competitivitat a Barcelona i a les destinacions catalanes que reben visitants procedents de Madrid, alhora que complicaria els desplaçaments dels residents catalans cap a la capital espanyola.
El ministre ha apuntat que un tancament permetria executar les obres amb més rapidesa que si es mantenís el servei, una fórmula que a Espanya s’ha prioritzat fins ara per compatibilitzar la circulació i els treballs. Però l’agilitat en l’execució no pot ser l’únic criteri per valorar una decisió d’aquesta magnitud: cal considerar també el cost que tindria per als usuaris, les empreses i els territoris afectats. El president de la Generalitat ja ha rebutjat que aquesta opció sigui acceptable. La modernització de la infraestructura és necessària, però el repte és fer-la compatible amb el manteniment d’un servei essencial.
