Fitur 2022, un balanç marcat pel desastre de l’organització

Aquesta edició de Fitur es recordarà per “les cues de la vergonya”. Fins a 2 hores de cua (en algun cas més) van haver de suportar els visitants per accedir al recinte el primer dia de fira. El caos organitzatiu va ser majúscul i la imatge d’IFEMA ha quedat tocada.

La intenció de demostrar que es poden organitzar esdeveniments de negocis malgrat la pandèmia és elogiable però la incapacitat manifesta fa malbé les bones intencions. Certàmens turístics previstos a Europa per aquest mes de gener s’han cancel·lat i fins a l’edició 2022 de la ITB del mes de març ha decidit esperar el proper any.

IFEMA, Ministeri, ajuntament i la resta d’organismes del comitè organitzador van voler tirar endavant amb aquesta edició com a mostra de suport al sector. I el sector ha respost. Tot i l’evident caiguda d’assistents professionals -res a veure amb edicions prepandèmia- els professionals, empreses i organismes públics han donat vigor a Fitur. El problema ha estat la incapacitat de gestionar un accés digne a un esdeveniment que se celebra al món desenvolupat.

El balanç final que ha realitzat FITUR 2022 quantifica la participació professional a les seves tres primeres jornades en 81.193 assistents de 127 països, duplicant les dades de l’edició de 2021. A aquesta dada cal sumar les visites del públic els dies de cap de setmana que l’estimen en unes 30.000 persones, congregant per tant una xifra global de 111.193 assistents.

En altre ordre de coses, aquesta edició de Fitur ha estat la del compromís del sector per un turisme més sostenible, verd i responsable. Alguns exemples els tenim en destinacions com Egipte que ha decidit divulgar com a gran novetat la seva orientació cap a un turisme sostenible presentat la seva estratègia 2030 a la fira; o l’empresa Balearia que està construint el seu primer ferri elèctric amb 0 emissions durant les estades i les aproximacions al port; o PortAventura World que s’ha compromès amb el Pacte Mundial de l’ONU a Fitur sumant-se a l’Agenda 2030; o en el cas de Catalunya que ha signat la Declaració de Glasgow per al Turisme on es compromet a tenir definit en el termini d’un any un Pla d’Acció Climàtica.