Salvador Anton, director acadèmic del III Congrés de Turisme de Catalunya

“El Congrés permet posar sobre la taula factors clau que són fonamentals per a la millora de la competitivitat i el posicionament de Catalunya"

"El Congrés no només ajuda sinó que és una eina del sector per a la millor presa de decisions”

• El tercer Congrés de Turisme de Catalunya arriba en un context especial de crisi. Com a responsable acadèmic ha tingut temps per adaptar l’enfoc del congrés a la conjuntura actual?

El caràcter transversal de les temàtiques que s’aborden (innovació, promoció, competitivitat i internacionalització) i la seva incidència en els resultats de les empreses permeten fer una lectura de la situació del turisme a Catalunya tenint en compte l’actual situació econòmica i, especialment, les tendències previsibles en el curt termini.

• De quina manera?

Des de la perspectiva de la innovació es debat el paper que han de tenir les xarxes d’empreses, especialment les petites i mitjanes, i les organitzacions en la creació de mecanismes que desenvolupin dinàmiques innovadores. Des de l’àmbit de la competitivitat s’aborda especialment, entre altres coses, la necessitat d’adequar el sistema de regulacions que condiciona l’activitat de les empreses en el sector de manera que sigui més eficient i menys costós. Pel que fa a la promoció s’aborda de manera particular el paper dels nous mecanismes i instruments de comunicació i comercialització tant per a adequar els productes a les expectatives d’una demanda que també varia les seves pautes de consum com des de la visió que aquests nous mecanismes poden aportar nou valor a l’empresa. Finalment, la internacionalització s’observa, precisament, com una estratègia per a diversificar riscos i millorar els resultats.

• Creu que el Congrés ha d’ajudar al sector a prendre decisions estratègiques o no és aquesta la seva funció?

Les decisions s’han de prendre en els àmbits empresarials, associatius, corporatius o administratius que corresponguin en cada cas i respecte a cada qüestió concreta. Ara bé, el Congrés permet posar sobre la taula factors clau que són fonamentals per a la millora de la competitivitat i el posicionament de Catalunya, les seves empreses i les seves destinacions, des de la perspectiva del turisme. Des d’aquesta plantejament, és clar, el Congrés no només ajuda sinó que és una eina del sector per a la millor presa de decisions.

• Quines són aquestes decisions estratègiques que requereix el sector?

Fan referència a aspectes ja indicats abans i que es tradueixen en qüestions internes, del propi sector, com l’ampliació dels mecanismes de creació de valor, l’execució de reformes estructurals, la millora de la qualitat, la incorporació de nous sistemes de comercialització, l’assumpció de la responsabilitat social o l’aposta decidida per l’I+D+i, però també externes com són les que fan referència a les infraestructures, als sistemes normatius, a la gestió de la mobilitat, a la logística (especialment els sistemes de transport) o a la reinvenció de les destinacions ja consolidades. Tot plegat es pot traduir en propòsits àmpliament volguts des de molts àmbits socials com la reducció de l’estacionalitat, les millores en les dinàmiques dels mercats de treball turístics, l’aprofitament del turisme per a promoure processos econòmics d’ampli abast o el reforçament de la identitat, entre altres

• Seria de l’opinió que el sector turístic no es pot permetre ajornar decisions o pensa que la situació del turisme no és tan negativa com alguns es pensen?

Convé prendre decisions i, especialment, un cop preses, actuar en conseqüència. La tradició turística de Catalunya i, en especial, d’algunes de les seves destinacions fa que es pugui parlar d’un sector consolidat però també madur en determinats aspectes. Tenint en compte aquesta situació s’ha d’actuar. La trajectòria traçada fins ara és sòlida i un punt de partida magnífic per a seguir liderant la dinàmica del sector en diferents àmbits i modalitats, especialment el vacacional de platja i l’urbà. Altrament, cal aprofundir en modalitats menys desenvolupades fins al moment i de gran projecció com la rural o les associades a determinats productes específics.

• Quina ha estat la funció de les jornades prèvies descentralitzades del congrés? Arribem a Port Aventura amb la feina feta o hem d’esperar grans aportacions?

Les jornades prèvies han servit per a posar sobre la taula de debat els temes que preocupen el sector empresarial convocat pel Consell de Cambres en relació als eixos temàtics definits. Han permès aportar també, a través de les aportacions realitzades, unes primeres conclusions parcials i recomanacions –tant internes com externes- que la sessió plenària del Congrés haurà de ratificar a través dels mecanismes de participació (sessions paral.leles especialment) que s’hi ha programat.

• De quina manera el Congrés pot aportar al sector major autonomia a l’hora de determinar el seu futur

En la mesura que aporta solidesa en els plantejaments, consens en les estratègies a seguir i representació per la força dels agents que s’hi comprometen.

• El Congrés ha d’adoptar una estructura permanent per a fer seguiment de les seves conclusions i interrelacionar-se amb les institucions?
Aquesta és una funció que correspon al Consell de Cambres i que ja ha estat programada entre el II Congrés (realitzat l’any 2004) i l’actual. D’aquesta manera s’ha anat fet el seguiment -i se seguirà fent- de les conclusions a les quals s’arribi i de les recomanacions que es proposin.

• La modernització del sector passa per la dels seus directius? Quin és el seu nivell actual? La formació i la formació continua d’aquests és optima?

Com en qualsevol altre sector, la capacitació, la responsabilitat i l’actitud de les persones que hi treballen és fonamental. Més en aquest en què una part de l’èxit de l’activitat correspon a la bondat de les relacions interpersonals que s’estableixen tant internament a l’empresa com amb els visitants. Aquesta constatació és vàlida per a qualsevol nivell de responsabilitat inclosa la dels directius. Amb tants anys de tradició al darrera pel que fa a Catalunya, podem dir que tenim una important tradició directiva a l’empresa turística que ha incorporat progressivament i de manera àmplia tant la formació com la formació continuada entre les seves estratègies. Aquesta, tot i ser una bona notícia, no ha de fer passar per alt la necessària qualificació dels professionals i directius que treballen en el sector i la seva implicació també amb els projectes formatius de tots els nivells (professionals, universitaris de grau superior i d’alta direcció) que existeixen actualment en el país. La incorporació de nous professionals i directius vinguts directament d’aquests àmbits s’ha demostrat, en aquest sentit, un factor clau de millora de la competitivitat de les pròpies empreses que els han acollit.

0 0 0