El turisme vol trencar l’estigma de la precarietat
La batalla per la reputació laboral del turisme: entre la precarietat i les dades d'un sector en transformació

El mercat laboral turístic viu un dels seus moments de més creixement, però també una intensa batalla pel relat. Mentre diversos estudis i organitzacions sindicals continuen assenyalant la persistència de problemes estructurals com la parcialitat involuntària, l’estacionalitat o les dificultats d’accés a l’habitatge dels treballadors, les organitzacions empresarials reivindiquen que el sector ha canviat profundament després de la reforma laboral i reclamen superar l’etiqueta de sector precari.
L’últim reportatge publicat per El País dibuixa aquesta doble realitat. D’una banda, destaca que el turisme espanyol ha assolit màxims històrics tant en activitat com en ocupació, amb prop de 2,8 milions de treballadors vinculats al sector i 386.000 nous llocs de treball creats entre 2023 i 2026. També posa en valor la reducció de la temporalitat gràcies a l’augment dels contractes indefinits. En canvi, alerta que una part de la precarietat s’ha desplaçat cap als contractes indefinits a temps parcial, que ja afecten aproximadament una quarta part dels treballadors indefinits, especialment dones, joves i persones immigrades.
Les organitzacions empresarials rebutgen aquesta lectura i asseguren que el sector està fent un esforç per oferir més estabilitat laboral i millorar les condicions salarials. En una jornada recent organitzada per la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de Tarragona (FEHT) i el Port de Tarragona, el catedràtic d’Economia de la Universitat Rovira i Virgili, Juan Antonio Duro, va defensar que el turisme arrossega “prejudicis” que no sempre es corresponen amb les dades actuals. Segons l’estudi presentat, els salaris del sector han crescut per sobre de la mitjana i alguns subsectors presenten remuneracions superiors a les del conjunt dels serveis, fet que, segons Duro, contribueix a desmuntar la idea que el turisme és sinònim de baixos salaris.
El debat, però, continua obert. Tant els estudis acadèmics com les patronals coincideixen que encara hi ha reptes importants, especialment la desestacionalització de l’activitat, la captació de talent i la manca d’habitatge assequible en moltes destinacions turístiques. Per al sector, millorar aquestes condicions serà clau no només per cobrir les necessitats de personal, sinó també per reforçar la seva imatge com una indústria capaç d’oferir carreres professionals estables i de qualitat.



