L’Informe Fènix atribueix al turisme part de la pèrdua de productivitat catalana

L’Informe Fènix, presentat al Col·legi de Periodistes de Catalunya, ha obert un intens debat sobre el paper del turisme en l’economia catalana. El document, coordinat per l’enginyer i empresari Xavier Roig i elaborat pels economistes Xavier Cuadras, Modest Guinjoan i Miquel Puig amb l’assessorament de Jordi Galí, Guillem López-Casasnovas i Jaume Ventura, conclou que el model econòmic actual de Catalunya és “insostenible” i que està provocant un “empobriment continuat” de la població.

L’estudi sosté que el creixement econòmic registrat durant les darreres dècades no s’ha traduït en una millora equivalent del PIB per càpita ni de la productivitat. Els autors atribueixen aquesta situació al pes creixent de sectors amb salaris baixos i menor valor afegit, entre els quals assenyalen especialment el turisme de sol i platja i la indústria càrnia. Segons l’informe, els salaris inferiors als 27.500 o 29.000 euros anuals —segons els diferents càlculs exposats durant la presentació— no generarien prou ingressos fiscals per cobrir els serveis públics consumits pels treballadors i les seves famílies.

Els economistes defineixen aquests llocs de treball com a “salaris altament subvencionats” i asseguren que aquest tipus d’ocupació representa prop del 35% del mercat laboral català i el 44% de la nova ocupació creada entre 2008 i 2023. L’informe també planteja mesures com reduir la capacitat turística, incrementar la fiscalitat del sector, augmentar el salari mínim i impulsar polítiques d’immigració “selectiva”.

Tot i això, les conclusions del document han generat discrepàncies dins de l’àmbit turístic i empresarial. Diverses veus del sector consideren que l’anàlisi presenta una visió parcial de l’activitat turística i qüestionen que es pugui atribuir al turisme la responsabilitat principal de la pèrdua de productivitat de l’economia catalana. També recorden que el sector és un dels principals motors d’ocupació i activitat econòmica, especialment en territoris on altres indústries tenen una implantació limitada.

Entre les crítiques formulades després de la presentació de l’informe destaca la manca de diferenciació entre models turístics. Fonts del sector assenyalen que el document tracta el turisme com un bloc homogeni sense distingir entre segments com el vacacional, el de luxe, el congressual, el gastronòmic o el rural, amb impactes econòmics i nivells de despesa molt diferents. També es qüestiona que els càlculs exposats no incorporin efectes indirectes associats a l’activitat turística sobre àmbits com el comerç, el transport, la cultura o els serveis.

L’informe alerta que Catalunya podria continuar perdent posicions en PIB per càpita respecte a altres regions europees i espanyoles si manté l’actual model de creixement. En aquest sentit, els autors defensen que calen reformes estructurals urgents per incrementar la productivitat i garantir la sostenibilitat de l’estat del benestar. Mentrestant, el debat sobre el pes del turisme en l’economia catalana torna a situar-se al centre de la discussió econòmica i política.