Aquesta setmana la ciutat de Barcelona s’ha vist envoltada en dues polèmiques que denoten certa oposició cap el desenvolupament d’iniciatives vinculades al turisme com són l’ampliació de l’aeroport del Prat i la ubicació d’una sucursal del museu Hermitage.
Alguns responsables polítics, inclosa l’alcaldessa de Barcelona, s’han mostrat contraris a ambdós projectes. El ‘culebrot’ de l’Hermitage ve de lluny. No veuen clar que un museu privat s’instal·li en uns terrenys del Port de Barcelona i es converteixi en un focus d’atracció de visitants en una zona que ja considera ‘turistificada’. L’alternativa és perdre una inversió privada milionària a la ciutat.
Els promotors de l’Hermitage diuen que han seguit tots els procediments i “han superat tots els tràmits legals i s’ajusta a tots els requeriments tècnics i urbanístics”. En aquest sentit, asseguren que continuaran amb els seus plans, ara amb la suma al projecte d’una institució com el Liceu, i no descarten emprendre accions legals per defensar-lo.
Aquesta proposta cultural compta amb el suport de més de 80 entitats, entre organitzacions veïnals i empresarials que han signat un manifest demanant que es desbloquegi el projecte pels beneficis socials i econòmics que revertirà sobre la ciutat.
Ampliació de l’aeroport de Barcelona
Aquest suport econòmic i social per l’Hermitage té una rèplica en l’Aeroport de Barcelona. El món econòmic s’ha mobilitzat per tal de donar suport a la proposta d’AENA d’invertir 1.700 milions d’euros per ampliar la infraestructura que abans de la pandèmia va estar a punt de la saturació. Sobta com fa dos anys es considerava del tot necessari augmentar l’operativa i capacitat de l’aeroport i avui hi ha sectors que qüestionen el seu creixement. Alguns responsables polítics que exigien inversions al Prat per convertir-lo en un potent ‘hub’ internacional ara s’alineen amb col·lectius ecologistes.
Fora de posicions polítiques i basant-se en aspectes tècnics la tercera pista a l’aeroport de Barcelona reduiria l’impacte acústic als municipis propers, es podria fer compatible amb una preservació del medi ambient, obriria les portes al Prat per ser un nus de connexió amb el continent asiàtic i l’augment de la facturació del aeroport aconseguiria compensar la inversió milionària en tan sols tres anys, segons un estudi de la UB.
