superior

Entrevistes-antic

Joaquim Queralt, president de l’Associació de Professionals de Turisme de les Administracions Locals

"Ens agradaria incidir més en aspectes com la creació de producte i la comercialització. En les polítiques turístiques que es duen a terme cal escoltar molt més al territori i les institucions turístiques que el representen"

• Quan i amb quina filosofia neix l’APTALC? Qui en forma part i què ofereix l’associació als seus membres?

L’APTALC va néixer l’any 2003 com a conseqüència d’un estat d’opinió entre un col•lectiu professional molt divers però amb una realitat molt similar. Hi havia unes mancances que generaven inquietud i es feia difícil vehicular propostes per solucionar-les, ja que ningú ens considerava com a interlocutors vàlids.

En formen part els professionals que treballen en les àrees de turisme d’ajuntaments, de consells comarcals, de diputacions, d’ens que en depenen, i a les oficines de turisme de la Generalitat de Catalunya. Són persones que es dediquen a tasques de planificació, gestió, promoció, informació, organització d’esdeveniments i creació de producte turístic.

L’APTALC pretén ser la veu d’un col•lectiu que té un accentuat sentiment de pertinença i que ha estat tradicionalment poc tingut en compte, quan no menystingut. Potser un dels elements més importants que ha aportat l’APTALC ha estat generar autoestima i confiança en nosaltres mateixos. I saber que som capaços d’aportar propostes globals que poc a poc puguin anar resolent problemàtiques concretes.

• L’associació va néixer amb tres objectius principals: contribuir al desenvolupament turístic del conjunt territorial de Catalunya convertint-se en pont de diàleg entre els treballadors turístics i les altres administracions públiques; aconseguir un reconeixement professional; i incidir i participar en la formació de futurs professionals. S’ha avançat en la consecució d’aquests reptes?

Els passos de vegades poden semblar lents, però són ferms. Des de la Direcció General de Turisme se’ns considera un interlocutor per a molts temes. Ens han escoltat i en alguns casos s’han pres iniciatives proposades per l’APTALC que afecten la xarxa d’oficines de turisme i la formació dels professionals.

Ens agradaria incidir més en aspectes com la creació de producte i la comercialització. Poc a poc se’ns té en compte com a col•lectiu i se’ns convida a fòrums on abans no teníem presència. També hem establert contactes molt profitosos amb l’UOC, l’URV, i l’UdG principalment per a temes formatius. I ens ha demanat opinió l’Institut Català de Qualificacions Professionals, amb qui estem col•laborant activament.

• S’hi han afegit noves reivindicacions i nous reptes de futur? Quins són els principals problemes amb què es troben els professionals de les administracions locals catalanes?

Hi ha aspectes de formació i reciclatge que ens preocupen i als quals estem donant resposta amb propostes on line de contingut molt innovador. Opinem i col•laborem activament en propostes organitzades per la Direcció General de Turisme, universitats, administracions locals o EUTO (European Union of Tourist Officers), associació professional europea a la qual pertanyem en representació de Catalunya. Fins i tot, enguany, ens hem atrevit a organitzar la nostra primera acció formativa, un seminari al voltant de les tendències en els models d’ens de gestió turística locals.

No ens agrada utilitzar el terme reivindicació. Sabem que hi ha molt a fer perquè el nostre col•lectiu millori en aspectes com les condicions laborals, salarials, de reconeixement de la formació, etc. No som un sindicat i sabem que no podem canviar de la nit al dia determinades situacions negatives que són conseqüència d’una certa deixadesa històrica. El que volem és una evolució global que condueixi cap al reconeixement de la nostra tasca i que se’ns valori, per part de les administracions a les quals pertanyem, amb equitat i que deixin de produir-se greuges comparatius.

Pensem que és molt important redefinir el concepte d’oficina de turisme i la xarxa que existeix a Catalunya. També pensem que en les polítiques turístiques que es duen a terme cal escoltar molt més al territori i les institucions turístiques que el representen.

• A banda de la relació amb l’Administració, quin tipus de relació mantenen amb el sector privat?

Ens hi relacionem a través de convenis pels quals els nostres socis obtenen gratuïtats o descomptes. Això facilita que els professionals en el seu temps de lleure coneguin millor el país i posteriorment des dels seus llocs de treball informin i promocionin molt millor els atractius i serveis que tenim.

A banda, en les nostres feines del dia a dia el contacte amb el sector privat és constant. Ens considerem un important agent dinamitzador del territori i el sector privat agraeix la nostra tasca, especialment les petites empreses.

• Una de les novetats més destacades que ha presentat la Direcció General de Turisme ha estat la creació dels Centres d’Acollida Turística (CAT), com a nou concepte d’equipament d’atenció turística a Catalunya. Quina opinió li mereixen? Els considera un complement de les oficines tradicionals?

Actualment aquest projecte es troba en la fase de definició de continguts i del model de gestió. A mesura que evolucioni el projecte i especialment a partir de la seva obertura en podrem parlar. Ara, és aviat per valorar-ho.

• El proper Congrés de Turisme de Catalunya girarà entorn a quatre grans eixos: innovació, competitivitat, promoció i internacionalització. Quin paper creu que juguen els professionals de administracions turístiques locals en aquests punts?

Moltes de les nostres propostes a la Direcció General de Turisme van en aquesta línia. Hem fet propostes molt serioses de redefinir la xarxa d’oficines de turisme i adaptar-les a la realitat de l’oferta turística del país i dels turistes que ens visiten.

Parlem d’innovació, de competitivitat i de promoció a Catalunya des de l’òptica de tot el territori de les persones que dinamitzen turísticament àrees geogràfiques concretes però ho fan amb visió de país.

Sobre la internacionalització, al nostre nivell, hem demostrat que ens importa: ens vam integrar a EUTO (European Union of Tourist Officers) l’any 2006 i el 2009 organitzarem un viatge d’estudi a Catalunya que és una mena de congrés on professionals d’arreu d’Europa ens visitaran per debatre sobre temes vinculats a les oficines de turisme i el turisme en general.

• Què n’espera l’APTALC del Congrés de Turisme?

Sincerament, em conformaria que fóssim tinguts en compte com uns professionals que dia a dia amb la seva tasca dinamitzen el territori, no sempre amb els mitjans tècnics i econòmics adequats, i normalment aportant valor afegit en forma de professionalitat, vocació de servei i estima pel territori.

• Fa uns mesos, a principis d’abril, es van celebrar a Montserrat les XIV Jornades Tècniques de les Oficines de Turisme de Catalunya. Quines van ser les principals conclusions?

Com a conclusió principal podem dir que gràcies a les aportacions de l’APTALC i a la receptivitat de la Direcció General de Turisme s’ha canviat el model de jornades. S’han fet participatives i es parla d’allò que interessa més els professionals, en aquest cas els que treballen en oficines de turisme. Enguany s’ha consolidat el model després de petits canvis fets fa tres i dos anys i al gran salt qualitatiu de l’any passat. Ara bé, com en el cas del Congrés de Turisme, a vegades sembla que entre tots plegats som capaços de redactar unes conclusions engrescadores però després, per una raó o altra, costen de desenvolupar i visualitzar-les.

• L’APTALC ha signat un acord de col•laboració amb l’ONG Turisme Just. En què consisteix?

L’APTALC és sensible a les noves tendències en el món del turisme i el turisme responsable ens importa. Hem creat un marc de relació que pot ser beneficiós per ambdues entitats. Podem ser una porta d’entrada dels projectes de Turisme Just a les administracions locals i els nostres socis poden donar suport tècnic sempre que ho requereixi algun dels projectes de Turisme Just.

• Estem en plena època de vacances. Des del punt de vista dels professionals que formen part de l’APTALC, com és el turisme que visita actualment Catalunya? Quina ha estat l’evolució? Detecten cap tipus de recessió?

El nostre punt de vista no pot ser diferent al que diuen les dades de qualsevol ens oficial. Com que tenim socis arreu de Catalunya el que podem fer és matisar i comprovar com els fluxos de consultes, la tipologia de turista, la seva procedència i les seves preferències varien segons el territori.

El turista s’ha tornat més exigent perquè està més informat, pot comparar i té arguments per opinar. Però això passa aquí i arreu. Ha deixat de ser un element passiu i vol sentir, treure un rendiment vital al seu temps de lleure i a la inversió econòmica que hi destina.

És molt aviat per fer valoracions respecte a l’actual situació de crisi econòmica. Les previsions sembla que apunten a un cert manteniment de les xifres. Una de les grans mancances que tenen les oficines de turisme a Catalunya és que no disposen d’un sistema únic i homogeni de recollida de dades estadístiques. Per tant, no tenim dades històriques globals fiables ni les tindrem després de l’estiu per poder comparar.

• Com valora l’existència d’un mitjà on line com Comunicatur? Quin valor pot oferir als professionals del turisme a Catalunya?

Molt positivament, ja que pot ser un punt de trobada de tots els agents implicats en l’activitat turística, on cercar documentació d’interès, reflexions des de punts de vista diversos. Com tot projecte nou, cal donar-li un marge de confiança i si amb el temps creix en continguts crec que pot respondre a les necessitats dels professionals i tenir un públic fidel.

A banda de felicitar-vos, des de l’APTALC només podem encoratjar-vos i agrair-vos haver-nos donat cabuda en aquest moment inicial.

Articles relacionats

Back to top button