Els creuers, fora de Venècia
La pandèmia està deixant imatges sorprenents de les destinacions turístiques més concorregudes, ara desertes o només amb l’afluència de ciutadans locals.
Però el coronavirus desapareixerà i donarà novament pas als viatgers que cerquen descobrir llocs i experiències turístiques. Venècia, que ha estat un exemple en l’última dècada de destinació turística insostenible, ja ha aconseguit una cosa que semblava impossible. El govern italià ha aprovat la construcció d’un port exterior a la llacuna veneciana perquè les embarcacions de grans dimensions puguin atracar. Les imatges de megacreuers a tocar de la ciutat quedaran en el record, o com a mínim aquest és l’objectiu.
L’impacte mediambiental i social que produeix la massificació turística en aquest enclavament ha estat digna d’estudi. Com conjugar el positiu impacte econòmic que genera l’activitat turística a la ciutat amb la fatiga social i el deteriorament de la destinació?
Gairebé 30 milions de turistes anuals per a un espai tan acotat com Venècia posa en risc el seu propi atractiu. Els creueristes no deixaran de visitar la ciutat, tot i que atraquin a més distància. Però segurament és un pas més que havia de prendre l’administració italiana, com quan va instal·lar torns per controlar l’accés a les zones més concorregudes.
