El futur de la comunicació turística

Quines són les preguntes que els professionals de la informació i del turisme es plantegen en aquests moments? El I Congrés Nacional de Periodisme i Turisme ha tancat conclusions molt diverses i obertes.

Aquest fòrum de reflexió celebrat a Benidorm va donar cita a una trentena de ponents que van demostrar les diferències de pensament que hi ha sobre el futur de la comunicació al sector turístic. “La comunicació va a una velocitat tremenda i entre les notícies solvents s’hi barregen les ‘fake news’ i d’altres fórmules de desinformació. Un dels reptes és discernir quina és la informació creïble i fiable.”

Hi ha la creença que la informació és gratuïta, però els mitjans de comunicació han d’aconseguir una forma de suport per a equilibrar comptes i treure’n un legítim guany que els permeti continuar la seva activitat. Els mitjans especialitzats en turisme travessen una crisi, com ara la majoria de mitjans. “Hem de canviar el model del periodisme perquè sigui sostenible en el futur, perquè és molt diferent del de fa cinc anys” va explicar al congrés Manuel Molina, editor del mitjà professional Hosteltur, que va defensar la seva estratègia de cobrar per continguts. Manel Pérez, subdirector de La Vanguardia, també es va referir a aquest tema: ”els mitjans de comunicació mai no havíem tingut tants lectors com ara, gràcies a internet, però el nostre problema és que l’audiència no paga.”

Per la seva banda, el director de comunicació i marca Catalunya, Alexis Villanueva, va detallar com és d’important comptar amb uns mitjans de comunicació turístics solvents. “El turisme és el primer sector econòmic del país i per a una indústria d’aquesta magnitud és bàsic comptar amb una xarxa de mitjans de comunicació especialitzats que puguin exercir la seva funció amb garanties de viabilitat econòmica empresarial”, ha assegurat.

Ignacio Vasallo, professional del sector turístic amb una llarga trajectòria en la promoció internacional d’Espanya, va ser eloqüent en les afirmacions per definir el moment actual: “Els mitjans han passat d’estar dirigits per professionals de la comunicació a estar-ho pels traficants de la confusió . Cal distingir-los”.

Des del sector empresarial, el president de CEHAT, Jorge Marichal, es va felicitar per la bona feina que fan les empreses turístiques, però es va lamentar que no se sàpiga comunicar amb qualitat. Així, la periodista i blocaire de Corro y soy mujer, Erica Sánchez, va declarar que “hem de ser crítics amb la nostra manera de comunicar. Les vies de comunicació són molt diverses i disperses, però totes s’han de fer servir amb una bona praxi”. Sánchez creu que les notícies falses van augmentar exponencialment durant la pandèmia i que els espanyols no distingeixen entre les notícies “fakes” i les notícies reals.

El I Congrés, organitzat per Sergestur, la càtedra d’estudis turístics de la Universitat d’Alacant i Visit Benidorm, també ha servit per analitzar les noves formes de comunicar a través de xarxes socials. Els assistents van coincidir que constitueixen una oportunitat perquè l’interlocutor és més interactiu, però sempre que es tractin amb criteris d’honestedat. Com va asseverar Núria Montes, secretària general de HOSBEC, “tenim la societat amb més accés a la informació i paradoxalment la menys informada”.

A la clausura del congrés va intervenir el periodista Manuel Campo Vidal qui va afirmar que la història dels mitjans de comunicació demostra que tant la premsa com la ràdio i la televisió són supervivents. “No donem per mort cap dels suports”, va concloure.

Pots accedir a més informació sobre el congrés a www.destino21.es

0 0 0