El dit a l’ull

Una reflexió de com les previsions meteorològiques en els mitjans de comunicació condicionen l’activitat turística.

Un entrenador de futbol portuguès ha convertit en fet material i tema tertúlies la coneguda dita de posar el dit a l’ull. Fins a la final de la supercopa quan algú deia “A aquest li han posat el dit a l’ull” es referien a que algú li feia constantment la guitza sense motiu especialment aparent.

Al sector turístic també hi ha qui li t’he posat de manera ostensible el dit a l’ull. Em refereixo a una ètnia que ha adquirit molt protagonisme i capacitat mediàtica els darrers anys, mitjançant alguns elements que disposen d’una alta quota de pantalla diària: els homes del temps de la televisió.

Un dels més coneguts un dia va deixar la feina feta i enregistrada, i va marxar del seu lloc de treball per acudir a algun indret probablement més interessant i divertit. Passades unes hores, la seva previsió d’una tarda vespre tranquil•la, sortia per antena coincidint amb el moment en que una tempesta de grans dimensions col•lapsava la capital catalana.

No sé si han passat deu o més anys d’ençà d’aquell fet però hom té la sensació que encara estem pagant aquella errada. Avui qualsevol espectador seguidor de la informació meteorològica mínimament eixerit podria fer la substitució de l’home del temps de torn.

Només es tracta, amb un bon doll de simpatia -això sí-, de començar el dilluns no dient res del magnífic temps que ha fet el cap de setmana passat, i dir que la setmana serà tranquil•la però que hi ha indicis que el dijous a la tarda el temps canviarà, el divendres els núvols seran els amos del cel i el dissabte i el diumenge els trons i llamps seran de tal intensitat que el millor que hom pot fer és quedar-se a casa. Així una setmana i una altre.

La darrera setmana d’agost després d’haver posat en alerta a tota la població i fins i tot el govern, que va activar un pla Inuncat, davant la imminència d’uns aiguats com els que van portar a Noé a fer la seva arca, i davant l’evidència de que amb l’aigua caiguda no n’hi havia prou ni per regar el camp del Barça una mitja part d’un partit de lliga, varen sortir ben compungits el dilluns al matí demanant perdó.

Mesells, poques hores després a l’informatiu vespre, amb l’absolució (sense penitència), concedida per la comprensiva audiència, ja anunciaven que el primer cap de setmana de setembre la pluja posaria fi a l’estiu climatològic.

Ara que amb la tornada al cole s’acaba la temporada d’estiu i el turisme de casa nostra torna a entrar en aquella fase letàrgica que es perllonga durant tota la tardor, l’hivern i la primavera, només trencada per petits parèntesi d’alta activitat, com Nadal o setmana Santa, els homes del temps esdevenen especialment perillosos.

A comarques, bé siguin del litoral o d’interior, en època de crisi com la que patim des de fa ja tres anys, aquest període esdevé molt llarg per a les empreses. Algunes es plantegen fins i tot tancar uns mesos, abans que seguir perdent diners com els dos darrers hiverns.

Seria d’agrair que en aquestes circumstàncies, els nostres estimats homes del temps, que en la intimitat admeten que en una previsió més enllà de 3 dies, hi ha les mateixes possibilitats d’encertar que d’errar, es dotessin d’un to positiu per ajudar a sumar i no a restar en moments de tanta dificultat.

Com ha quedat dit abastament les darreres setmanes això de posar el dit a l’ull es francament lleig i potser censurable.

Martí Sabrià i Deulofeu

0 0 0