El marc legal dels allotjaments ‘only adults’
Fins al 5% dels hotels espanyols es defineixen com a establiments especialitzats per a adults o per a parelles, en definitiva, que està restringida per als clients menors. Es tracta d’una oferta adreçada a turistes que busquen un ambient tranquil i relaxat i que a més inclou activitats que normalment es gaudeixen sense nens com els tractaments de spa, l’oci nocturn o degustacions gastronòmiques.
La sociòloga Núria Bigas Formatjé ha publicat a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) dades sobre aquesta oferta d’allotjament i les seves característiques. En un article recull les aportacions de Pablo Díaz, i Jorge Fernández, professors als estudis de Turisme i de Dret de la UOC, respectivament. Pablo Díaz explica com aquesta oferta sorgeix als seus inicis “com una lluna de mel per a parelles que durava entre una i dues setmanes, amb una experiència de spa i wellness”. Actualment, el professor explica que “aquesta nova tendència està enfocada en escapades de pocs dies o de cap de setmana sobretot a la costa”.
L’only adults estaria enfocat a un mercat d’edat madura (a partir dels 30-35 anys en endavant). El nínxol coincideix amb els anomenats DINKS (double income, no kids), és a dir, dos sous d’adults sense fills. Es tracta d’un col·lectiu que té capacitat de despesa ja que està disposat a pagar una estada més cara del normal a canvi de la tranquil·litat i les experiències associades. I a edat més madura, més possibilitats d’augmentar despesa mitjana.
A Europa, Espanya és una de les destinacions amb més oferta d’allotjament en general i també la que té més hotels per a adults, seguida de Grècia i Alemanya.
Es pot denegar l´entrada a una família amb nens?
Un altre dels temes que envolten els hotels només per a adults és el seu encaix legal com a oferta que només accepta un tipus de demanda. Jorge Fernández, professor col·laborador als Estudis de Dret de la UOC, explica que aquests establiments per la seva pròpia definició de concepte -only adults- “comporten un tracte discriminatori per raó d’edat”. Per al professor “atemptaria contra l’article 14 de la Constitució espanyola, establert al títol relatiu als drets i deures fonamentals”, explica.
En aquest sentit, Fernández comenta que “la pràctica habitual no és denegar, sinó dissuadir les famílies amb fills menors de reservar o contractar allotjaments en aquests hotels, sense que hi consti una prohibició expressa d’accés als mateixos”. La promoció dels hotels només per a adults és generalitzada i per al professor de dret “les administracions no són excessivament actives a l’hora de fiscalitzar els allotjaments que es publiciten”. La conclusió és que els hotels no poden negar l’entrada a menors, encara que sí que poden enfocar-se a un públic adult.
