Els càmpings diuen “prou!” i demanen respecte i comprensió a l’Administració

La Confederació de Càmpings de la Mediterrània es va presentar ara fa un any per actuar conjuntament. (Veure notícia a Comunicatur). Ara, aprofitant el saló B Travel, han donat a conèixer les línies d’actuació un cop consolidada la seva creació.
La confederació està constituïda en l’actualitat per les associacions de càmpings de Girona, Tarragona, Costa Daurada i Terres de l’Ebre, Castelló, València i Alacant i la presidenta és Àngels Ferré, en representació dels càmpings de Tarragona. Per la seva banda, l’associació de càmpings de Barcelona no ha volgut ser-hi, de la mateixa manera que tampoc és a la federació catalana.
 La confederació representa 211 càmpings (20 d’ells considerats Best càmpings europeus), 71.624 unitats d’acampada i 212.810 places turístiques i al 2017 han tingut 4,3 milions de viatgers i 25 milions de pernoctacions. En total representen prop del 30% dels càmpings que hi ha a tot l’estat i el 43% de les places turístiques del sector. Unes xifres amb les quals volen fer front a la indefensió que diuen, tenen davant l’Administració. De fet, la raó de ser de la confederació és afrontar els problemes comuns que tenen i presentar-se com els interlocutors vàlids. Demanen respecte i consideració, ja que el càmping és una industria molt potent i com a tal paguen els seus impostos i donen riquesa al país. Però hi ha tot un seguit de reclamacions que fan perquè no siguin considerats “els germans pobres del turisme”.
La confederació representa 211 càmpings (20 d’ells considerats Best càmpings europeus), 71.624 unitats d’acampada i 212.810 places turístiques i al 2017 han tingut 4,3 milions de viatgers i 25 milions de pernoctacions. En total representen prop del 30% dels càmpings que hi ha a tot l’estat i el 43% de les places turístiques del sector. Unes xifres amb les quals volen fer front a la indefensió que diuen, tenen davant l’Administració. De fet, la raó de ser de la confederació és afrontar els problemes comuns que tenen i presentar-se com els interlocutors vàlids. Demanen respecte i consideració, ja que el càmping és una industria molt potent i com a tal paguen els seus impostos i donen riquesa al país. Però hi ha tot un seguit de reclamacions que fan perquè no siguin considerats “els germans pobres del turisme”.
Així destaquen els següents punt:
- No hi ha un conveni laboral propi, estan sota el mateix de l’hostaleria quan son dues tipologies totalment diferents i amb necessitats diferents.
- Urbanísticament: normatives diferents a cada comunitat autònoma i a cada municipi. Les normatives no regulen l’aprofitament urbanístic del càmping i qualsevol urbanista s’atreveix a fer canvis en les lleis. “Els tècnics no saben el què és un càmping”.
- Ja han treballat en la modificació de la llei urbanística de la Comunitat Valenciana, aportant esmenes.
- No existeix una personalitat jurídica pròpia i això fa que hi hagin projectes paralitzats, llicències paralitzades…
- La inundabilitat és un dels altres greus problemes dels càmpings.
- Hi ha molts efectes jurídics colaterals que afecten als càmpings i la problemàtica afecta de forma transversal: aprofitament del sòl, àrees de pernocta i Direcció General de Trànsit, llei de costes per molts càmpings del litoral, etc.
Treballar amb els principals partits polítics, i estar a totes les administracions, tant estatals com autonòmiques i locals és una de les principals línies d’actuació, perquè “l’evolució del context social va molt més ràpid que la legislació”.
 La confederació mira molt a Europa, per veure com han solucionat alguns d’aquests problemes a països on el càmping està molt millor considerat. Així, per exemple, han treballat amb els càmpings d’Holanda que és troben a les lleres dels rius o els del Vèneto italià, per veure com ho han resolt.
La confederació mira molt a Europa, per veure com han solucionat alguns d’aquests problemes a països on el càmping està molt millor considerat. Així, per exemple, han treballat amb els càmpings d’Holanda que és troben a les lleres dels rius o els del Vèneto italià, per veure com ho han resolt.
També remarquen que estan oberts a que s’integrin altres associacions de la resta d’Espanya, fins i tot sense estar a l’àrea mediterrània. De fet, ja han mantingut converses amb els càmpings de Lleida.
 
				


