Ningú es preocupa per recuperar les platges catalanes

El temporal ha fet desaparèixer quilometres i quilometres de platges des de la Costa Brava fins a la Costa Daurada, passant per tot el litoral de la província de Barcelona (El Maresme, Barcelona i el Garraf). L’afectació dels temporals marítims han portat a l’eliminació del recurs turístic més important de Catalunya.

Una situació com aquesta no s’havia viscut abans. Ni el temporal Glòria que va suposar un gran impacte ha tingut un efecte tan negatiu sobre la costa. Avui la sorra ha desaparegut i amb ella tota la infraestructura de serveis que ofereix la platja: dutxes, passerelles, escales d’accés, torres de vigilància, guinguetes, instal·lacions de llum i aigua… I darrere de la platja han patit els passejos marítims, destrosses al paviment, l’arbrat, l’enllumenat i el mobiliari urbà.

Un estiu sense platja, quasi segur

Estem a menys de tres mesos de l’inici de la temporada d’estiu i la recuperació de les destrosses portarà temps, no tots els municipis han començat a reposar els desperfectes. Però el que és més preocupant és que la recuperació de la sorra de les platges sembla una responsabilitat incòmode per a les administracions locals, autonòmica i estatal. El canvi climàtic és el culpable dels temporals marítims i la pujada del nivell del mar però també és cert que la enginyeria civil permet aplicar mesures que protegeixin la costa.

Sense platges, Catalunya perdrà una de les principals fonts de riquesa, el turisme de sol i platja, però també la ciutadania perdrà el dret a gaudir del seu litoral, de les platges i els seus passejos marítims. Ara és l’administració la que hauria de garantir la conquesta d’aquest valor social. La llei de costes va ser un pas en aquesta direcció, la de preservar pel bé comú la primera línia de mar. Toca mantenir aquest esperit i actuar en la construcció d’espigons permanents o mòbils que evitin que el mar engoleixi la platja.