superior

Allotjament

La CNMC clava una garrotada a la llei d’habitatges turístics de Catalunya

Federatur porta al Tribunal Constitucional el recurs contra la norma

Després que al desembre l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) critiqués amb duresa la normativa sobre habitatges turístics ara ha estat la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) la que qüestiona l’element fonamental del decret llei.

La Comissió desaprova que el decret posi un límit al nombre d’habitatges turístics sense tenir en compte les característiques particulars de cada municipi. Critica que no expliquin de manera minuciosa la motivació de la norma. A més, el supervisor explica que la ràtio d’habitatges turístiques màximes per nombre d’habitants no està fonamentada tècnicament.

Tant l’ACCO al desembre com ara la CNMC coincideixen als seus informes en atribuir-li al decret una manca de proporcionalitat. Tots dos organismes de la competència, autonòmic i estatal, veuen el decret com a molt restrictiu. Amb la nova normativa, les llicències estan subjectes a uns nous plans urbanístics municipals i es renoven als 5 anys.

El decret llei al Constitucional

La Federació Catalana d’Apartaments Turístics (Federatur) ha portat al Tribunal Constitucional (TC) el recurs d’inconstitucionalitat contra els articles 1,2 i 3 i vàries disposicions transitòries del Decret llei dels habitatges d’ús turístic aprovat el passat 20 de desembre al Parlament de Catalunya. Federatur ha vehiculat el recurs a través del Partit Popular encarregat de presentar-lo en el TC.

Entre els arguments que exposa el recurs destaca l’abús que es fa des del Govern de dictar normes que adoptin la forma de Decrets Lleis. L’escrit presentat afirma que “la nova normativa incideix en els drets de propietat i llibertat d’empresa reconeguts constitucionalment, cosa que no està permesa regular amb un Decret llei”.

Federatur també destaca en el recurs que la nova regulació començarà a tenir efectes sobre el parc d’habitatges en un termini mínim de 5 anys i per això “no hi pot haver una necessitat urgent i extraordinària si es requereix un desenvolupament posterior del planejament urbanístic de cada municipi i es dona un termini de 5 anys per fer-ho”.

Articles relacionats

Back to top button