Acorden un codi per l’ús racional de l’aigua en el sector turístic català

L’administració catalana i representants del sector turístic s’han reunit per abordar el tema de la sequera i l’afectació que pot tenir sobre el turisme. Un dels punts tractats ha estat l’elaboració d’un codi de bones pràctiques per fomentar l’estalvi d’aigua.

Com a resultat de la trobada mantinguda la setmana passada entre la direcció general de Turisme i els empresaris del sector, han sorgit un seguit de recomanacions, de caràcter voluntari, per potenciar l’estalvi d’aigua.

Les propostes anomenades “d’impuls a la sostenibilitat i l’ús racional de l’aigua” contemplen mesures d’estalvi, depuració i reutilització de l’aigua. Algunes de les recomanacions van vinculades a la millora de l’eficiència de les instal·lacions per mitjà de comptadors individuals que permetin controlar l’evolució del consum i detectar fuites o disfuncions.

Pel que fa a mecanismes concrets d’estalvi es proposen reguladors de pressió, captadors d’aigua de pluja, reutilitzadors d’aigua sobrant de les piscines i d’aigües grises, mecanismes estalviadors per a aixetes, cisternes i processos de neteja, entre d’altres.

Per últim, el codi de bones pràctiques per al consum racional d’aigua en el sector turístic també inclou un capítol de sensibilització del client. Es pretén oferir al turista la possibilitat de prendre part activa en l’estalvi donant-li la possibilitat de no canviar els llençols o les tovalloles diàriament.

La intenció de l’administració és que aquestes pautes de conducta esdevinguin habituals en el sector i no transitòries durant els períodes de sequera extrema. La Generalitat de Catalunya ha informat que gràcies a les mesures que ha adoptat l’administració i a la sensibilització social la temporada turística es podrà desenvolupar amb normalitat.

Accedeix al document “Sequera i sector turístic. Context i propostes d’actuació” publicat pel departament de Turisme de la Generalitat que inclou l’estudi Mesures d’estalvi d’aigua en el sector turístic elaborat pel Dr. Celso Garcia, del Departament de Ciències de la Terra, Universitat de les Illes Balears, i el Dr. Xavier Úbeda, del Departament de Geografia Física i Anàlisi Geogràfica Regional, Universitat de Barcelona.

0 0 0