Els aeroports de Reus i Girona no aixequen el vol
Reus i Girona no deixen de perdre vols i viatgers mes a mes i any rere any. El balanç posa en perill aquestes infraestructures que depenen totalment de les companyies de baix cost.
En el cas de Girona són dos anys consecutius de caiguda lliure. La pèrdua de viatgers el portaran a tancar l’any per sota dels 2 milions, lluny dels 5,5 milions del 2008. Ryanair suposa fins el 90% de l’activitat de l’aeroport. Des de que l’aerolínia irlandesa de baix cost va obrir vols a El Prat ara fa cinc anys, ha deixat més desproveïda de vols a Girona. I el pitjor és que el futur encara és més negre i no deixa veure cap llum. Ryanair seguirà reduint rutes en 2016.
En el cas de Reus la situació és també dramàtica. En els moments de màxim esplendor de l’aeroport, l’any 2009 va arribar al rècord dels 1,7 milions de viatgers. Es parlava llavors d’assolir els dos milions l’any següent. Aquest 2015 tancarà en 700 mil, el pitjor balanç de la seva història. L’any passat ja va ser dolent i van passar per les seves instal·lacions més de 850 mil. Ja són sis anys de descensos consecutius i el futur tampoc és molt encoratjador. L’aeroport va fer inversions per poder moure 3 milions de viatgers per donar resposta a una demanda de Ryanair que volia obrir una base operativa a Reus. L’aerolínia no va concretar aquesta aposta i ara només manté 5 rutes front les 25 que tenia l’any 2009.
Les curtes distàncies entre l’aeroport de Barcelona i els de Reus i Girona fan difícil el desenvolupament d’aquests aeroports. Més encara quan El Prat segueix tenint capacitat de creixement. Els aeroports de la Costa Brava i la Costa Daurada no fan de terminals satèl·lit de Barcelona ja que El Prat encara pot absorbir connexions. Una de les solucions és oferir aquestes dues infraestructures a d’altres companyies de baix cost o per a vols xàrter punt a punt. Tot i que aquestes connexions són totalment estacionals i de poca capacitat.
