Partenariat publicoprivat: el model de governança del turisme sostenible i competitiu

La directora general de Turisme de Catalunya, Marian Muro, explica en un article a Comunicatur el model de relació entre els actors turístics públics i privats de Catalunya que l’OMT ha destacat com a exemple de bones pràctiques mundial.

El turisme ha esdevingut la primera indústria mundial, un fenomen d’escala planetària que requereix d’eines que en permetin la seva gestió. Eines de planificació per generar models turístics endreçats i eines de governança per garantir la seva competitivitat.

Els vincles entre els àmbits públic i privat al sector turístic són molt més intensos que en altres sectors, especialment perquè l’oferta bàsica de l’experiència turística, i que n’esdevé la principal motivació de visita, habitualment és gestionada des de l’àmbit públic. Tant per a la creació de producte turístic com per a la seva promoció i difusió es fa necessari el concert entre els agents públics i privats que gestionen els recursos. Més competitiva serà una destinació com més alineats tingui els diferents actors en una mateixa direcció.

El Pla Estratègic del Turisme a Catalunya 2013-2016, les Directrius Nacionals del Turisme 2020 i el Pla de Màrqueting Turístic de Catalunya 2013-2016, que en la seva fase de redacció van comptar amb un ampli nivell de participació privada i pública, dibuixen un model de competitivitat sostenible que no es podria entendre sense una visió compartida per tots els agents del sector.

Però el partenariat publicoprivat no és només un mandat que emana dels Plans de Turisme, ni  un desideràtum més o menys compartit entre els diferents agents del sector. La cultura del partenariat parteix d’una actitud de diàleg, de consens i de compartir visions, i ha de sorgir a partir del convenciment que només l’actuació concertada ens permetrà assolir els objectius que ens marquem com a destinació.

El concepte del partenariat publicoprivat és present a la promoció turística de Catalunya des de fa alguns anys. Si bé la constitució de l’Agència Catalana de Turisme l’any 2010 en va ser el moment de màxima exposició formal, el concepte de partenariat ja creixia a escala més reduïda a les plataformes de relació amb el sector: els Clubs de Producte i els Segells d’Especialitat en Destinació.

Els Clubs de Producte es comencen a crear a partir dels anys 90, seguint el patró dels que ja operaven en altres mercats com el francès i van esdevenir una peça clau en l’estratègia de segmentació que les autoritats turístiques de Catalunya començaven a aplicar. En el cas dels segells d’especialitat en destinació cal destacar el model de les Destinacions de Turisme Familiar (DTF), orientat a posicionar als mercats emissors aquelles destinacions que fan un esforç especial per orientar el seu producte a les famílies que viatgen amb nens petits. A diferència dels Clubs de Producte, la certificació DTF requeria que fos el municipi qui, inicialment, sol•licités aquest reconeixement tot presentant un projecte d’adaptació on s’hi contemplés la proposta tant de l’oferta pública com de la privada. En aquest cas, doncs, calia un primer partenariat publicoprivat (municipi i empreses de cada localitat) per sumar-se a l’estratègia global de promoció de Catalunya.

Posteriorment, durant 2015, i atenent la directriu d’orientació a la demanda que marca el Pla de Màrqueting Turístic, la transformació de Clubs i Certificacions en Marques, Segells, Productes Avalats i Rànquings, no fa altra cosa que pujar un esglaó més en la filosofia del partenariat publicoprivat.

Però possiblement sigui el turisme de reunions el programa de treball de l’Agència Catalana de Turisme (ACT) on més desenvolupada podem trobar aquesta filosofia del partenariat publicoprivat, amb la creació del Catalunya Convention Bureau (CCB) a finals de l’any 2010.

Una vegada la cultura del partenariat ja havia quedat interioritzada amb la creació dels Clubs de Producte i dels segells d’especialitat, el mes de desembre de 2007 el Parlament de Catalunya aprova sense cap vot en contra la Llei 15/2007 de creació de l’Agència Catalana de Turisme. L’Agència es defineix com una entitat mixta publicoprivada. Suposa la culminació i l’expansió a nivell de país de tota la tasca de concertació desplegada prèviament a nivell local.  L’ACT signa cada any un Conveni bilateral amb cadascun dels 6 socis (Patronats de Girona, Tarragona, Lleida, Diputació de Barcelona, Turisme de Barcelona i Consell General de Cambres de Catalunya) que recull com es materialitzen les seves aportacions (dineràries i/o en espècie).

L’Agència, cap a l’any 2008, va iniciar la dinàmica de captació de partners estratègics, entesos com organitzacions, empreses o entitats amb qui compartia objectius de promoció i de màrqueting i que podien aportar recursos a canvi de prestacions en forma d’aprofitament de les eines de màrqueting que desenvolupa l’Agència.

Sumant tots aquests conceptes esmentats, podem afirmar que només el partenariat publicoprivat ja aporta recursos a l’ACT per valor d’uns 4 milions d’euros cada any que s’inverteixen íntegrament en la promoció de les destinacions catalanes. La resta del pressupost de l’Agència, al voltant de 14 milions d’euros més, prové del Fons per al Foment del Turisme, constituït amb els recursos de la recaptació de l’Impost sobre les Estades en Establiments Turístics (IEET), en vigor des del mes de novembre de 2012. Si la implantació a Catalunya de l’IEET pot ser qualificada d’èxit és en bona part gràcies a aquesta actitud de partenariat que presideix la relació entre sector públic i privat al nostre país.

Més enllà de l’àmbit de la promoció turística que impulsa l’ACT, la filosofia de la concertació publicoprivada presideix també el model de governança impulsat des de la Direcció General de Turisme seguint les directrius del Pla Estratègic. La creació de la Taula de Turisme l’any 2013 respon a aquesta necessitat de treballar la gestió del model turístic també des de la cultura del partenariat publicoprivat. La Taula del Turisme s’estructura en quatre comissions que treballen de manera autònoma els seus respectius objectius.

Si la Taula del Turisme garanteix l’aplicació de la cultura del partenariat publicoprivat en la definició i aplicació de la política turística, la Comissió Interdepartamental compleix aquesta mateixa funció, però en aquest cas en relació a la necessària coordinació entre els Departaments de la Generalitat que tenen incidència en algun aspecte de l’experiència turística. La Direcció General de Turisme ha impulsat també la creació de taules temàtiques que han permès impulsar línies de treball que requerien d’un esforç orientat a posar en valor experiències turístiques amb alt potencial, però encara no prou desenvolupades al nostre país. És el cas de la Taula de l’Enoturisme i de la Taula de l’Ecoturisme.

A la vista de totes les actuacions esmentades, podem assegurar que el partenariat publicoprivat forma part de l’ADN de la gestió del turisme a Catalunya. La tradició de concertació està prou consolidada en aquest sector com per permetre’ns manifestar que el factor confiança, imprescindible per fer possible el treball sota les dinàmiques del partenariat publicoprivat, és el que ens ha permès arribar en aquest punt. Confiança que parteix d’aquesta actitud oberta de diàleg a l’hora de debatre, de generositat en compartir les visions i de compromís per construir plegats.

MarianMuro_GeneCat

 

Marian Muro

Directora general de Turisme
Generalitat de Catalunya

 

   

0 0 0 0