El Summit del The Shopping & Quality Tourism s’encalla en la definició del Turisme de Qualitat

Definir el que és el turisme de qualitat i les múltiples cares que pot presentar va ser el debat més interessant de la primera jornada del Summit Barcelona: “Turisme de Qualitat vs Massificació turística. Les grans ciutats de la Mediterrània davant el fenomen turístic al segle XXI”. (Veure notícia a Comunicatur).

La taula rodona en qüestió estava formada per Enric Fernández, Director Corporatiu de Planificació Estratègica i Estudis de CaixaBank; Ricard Santomà, Degà de la Facultat de Turisme i Direcció Hotelera Sant Ignasi, Universitat Ramon Llull; Carlos Díez de la Lastra, CEO de Les Roches Marbella i Conrad Llorens, soci fundador i CEO de la consultora especialitzada en marques Summa. La idea bàsica dels organitzadors del Summit, d’associar el turisme de qualitat amb el que més despesa fa a la destinació va ser qüestionada obertament amb raonaments com aquests:

  • “Si la destinació aposta pel medi ambient potser preferirà turistes molt compromesos amb la sostenibilitat.”
  • “Depèn de a qui se li faci la pregunta. Els empresaris poden estar contents amb el que gasta molt, però potser els ciutadans que veuen minvada la vida local no.”
  • “Potser els turistes de llarg recorregut gasten més, però només venen un cop i els de curt radi igual venen varies vegades a l’any i acaben invertint aquí o enviant als seus fills a estudiar aquí.”
  • “Hem invertit molt en espais culturals que estan buits i potser preferiríem que compressin menys i anessin més als museus.”
  • “El concepte de luxe ha canviat i ara el luxe va més lligat a un concepte d’experiències.”
  • “Per tenir luxe has de tenir volum, perquè el luxe creix quan consolides el concepte aspiracional.”
  • “Turisme de qualitat es el que aporta valor a la ciutat, de manera més global.”

Així les coses la definició que més consens va tenir vindria a dir que “El turisme de qualitat és el que més s’ajusta al model estratègic de la destinació.” Per tant, cal definir molt bé el tipus de turisme que una destinació vol tenir i actuar en conseqüència. Feina gens fàcil si pensem que els principals organismes de promoció turística tenen en el seus Plans de Màrqueting i entre els seus objectius principals augmentar el número de turistes de llarg recorregut i augmentar la despesa a destinació, perquè les xifres son inequívoques i ja s’ha deixat enrere el clàssic concepte de buscar un nombre sempre creixent de turistes.

El model del Mobile World Congress
Com va dir a l’endemà Miquel Valls, President de la Cambra de Barcelona, “Cal escollir la definició de la classe de turisme que volem i aquesta elecció és clarament política.” I va posar com exemple “l’elecció de crear el 22@, una decisió política que roman en el temps i que te el consens de tothom i ha creat una industria forta de TICS.”
I es que la segona jornada va endinsar-se encara més en l’impacte del turisme de qualitat en l’economia i aquí va haver-hi més acord en la taula rodona de Miquel Valls, Juan José Bruguera, President del Cercle d’Economia i Pau Relats, President de Fira de Barcelona, que va dir que la Fira no pot només aspirar a fer un certamen i que la gent marxi i ja està. L’exemple del Mobile, que no només genera riquesa a tota la ciutat i dóna una excel·lent imatge de Barcelona a tot el món sinó que ha estat capaç de crear també una indústria tecnològica relacionada a Barcelona.

El Summit va arrencar amb participants institucionals que van parlar un cop més de la importància de les dades dels turistes de llarg recorregut i la seva despesa, de la necessitat de treballar conjuntament el món públic i el privat, de la governança, de la sostenibilitat i del “cas Barcelona”.

Va resultar interessant la presentació de la responsable de turisme de Malta, que va singularitzar els seus problemes i èxits en el fet de ser una illa petita totalment depenent de l’aeri i la responsable de la promoció econòmica i turística de la Toscana, una regió que va tenir més de 30 milions de turistes i 90 milions de visitants durant el 2018, que va explicar com han intentat crear nous productes lligats al turisme religiós i noves rutes gràcies a les informacions anònimes recollides en el Big Data gràcies als mòbils.

Per la seva part, Manel Villalante, Director General d’Estratègies i Desenvolupament de Renfe va presentar en la seva ponència “Turisme i mobilitat 4.0”  l’operador integral de mobilitat denominat RaaS (Renfe as a Service) i va sorprendre tothom amb la idea de “acompanyar al client porta a porta, encara que el viatger només faci una petita part del viatge amb Renfe, fins i tot si no el fa amb Renfe.”

Lluis Llorca, Director General de Spain Global Blue va fer descobrir un aspecte poc conegut, com és el retorn de l’IVA als turistes, la quantitat que representa i el desenvolupament tecnològic que ha fet la seva empresa per crear un procés de digitalització de la devolució que en l’actualitat ja és l’únic permès. Anomenat DIVA, aconsegueix que el procés duri només un minut davant una hora que perdia el turista abans i que va definir com un gran èxit de col·laboració pública-privada.

Un altre empresa,  Clear Channel, va demanar aquesta col·laboració. Especialitzats en pantalles interactives de comunicació reclama posar-ne més a les ciutats per comunicar més directament amb el turista i oferir-li allò que busca en lloc de anuncis convencionals.

Union Pay, definit per Luis García, el seu Director General per Espanya, Portugal i Andorra com “La VISA China” va explicar que els turistes xinesos fan servir aquesta tarja perquè és acceptada a tots els bancs del gegant asiàtic i va reclamar que els empresaris espanyols comencin a ser conscients de la necessitat de treballar també amb ella.

Aigües de Barcelona va tenir també la seva ponència com a empresa patrocinadora del Summit i en tant que empresa pública-privada va fer una clara aposta pel turisme i per la idea que hem de transmetre al sector de la importància de la sostenibilitat en temes hídrics i de la potabilitat de l’aigua de les aixetes. També els aparcaments SABA van ser benvinguts a aquesta aposta pel turisme. El sector potser espera que totes aquestes empreses, amb gran poder econòmic, apostin decididament pel turisme, formant part dels organismes públics que porten la promoció del país per tot arreu i ajudant als diferents sectors turístics a formar un lobby poderós.

Finalment també Octavi Bono , Director General de Turisme, va fer una interessant ponència sobre els atributs de valors, que va identificar en tres blocs: funcionals i d’utilitat pràctica; de caràcter emocional i de Life Changing.

S’ha d’agrair l’esforç dels organitzadors per fer una cimera d’aquestes característiques a Barcelona, però al mateix temps The Shopping & Quality Tourism Institute haurà de plantejar-se si aquest Summit Barcelona queda aquí i si tindrà o no continuïtat. I repensar el model. No ha semblat massa atractiu pel sector professional, al que anava dirigit, una cimera de dos dies, ni haver de pagar 280 euros, ni tenir fins a 4 ponències parlant del que ja és conegut de Barcelona. També havia creat masses expectatives l’anunciat títol de “Les grans ciutats de la Mediterrània davant el fenomen turístic al segle XXI” per tenir només a Malta i Toscana en tanta ponència. El resultat de tot això ha estat un aforament pobre, que només va omplir el CaixaForum Barcelona en un 50%.

0 0 0 0