Entra en vigor el nou impost turístic a Catalunya amb increments generalitzats i més capacitat municipal

Catalunya aplica des d’aquest 1 d’abril de 2026 una actualització de l’Impost sobre les Estades en Establiments Turístics (IEET), amb un increment generalitzat de les tarifes i canvis rellevants en el model de gestió.

Augmenten els imports a tot el territori, amb especial incidència a Barcelona, on la combinació de la taxa autonòmica i el recàrrec municipal situa la pressió fiscal en nivells més elevats, especialment en els establiments de gamma alta. A la resta de Catalunya, les tarifes també s’incrementen per al nou període fiscal, amb pujades tant en hotels de categories superiors com en altres tipologies d’allotjament, mantenint-se algunes excepcions com els albergs juvenils.

Detall de les noves tarifes que han entrat en vigor l’1 d’abril

En relació amb les tarifes, l’actualització de l’impost s’aplica de forma diferenciada segons la categoria de l’allotjament i la ubicació. A Barcelona, els establiments de cinc estrelles passen a tributar fins als 12 euros per persona i nit, mentre que els de quatre estrelles i superior se situen en 8,40 euros. Els habitatges d’ús turístic arriben als 9,50 euros, i la resta d’allotjaments se situen al voltant dels 7 euros, amb els albergs en 6 euros. Pel que fa als creuers, la taxa arriba als 11 euros en estades de menys de 12 hores i als 9 euros en les de major durada. Fora de la capital catalana, els increments són més continguts: els hotels de cinc estrelles passen a 4,5 euros per nit, els de quatre estrelles a 1,80 euros, els habitatges turístics a 1,75 euros i la resta d’establiments a 0,90 euros. A més, la normativa estableix un augment progressiu en els propers anys i permet als municipis aplicar recàrrecs addicionals, com és el cas de Barcelona, que ja ha previst una pujada gradual fins a un màxim de 8 euros el 2029.

Un dels canvis estructurals és la possibilitat que els ajuntaments puguin aplicar recàrrecs municipals propis, fet que obre la porta a una major diferenciació territorial en la fiscalitat turística.

Pel que fa a la destinació dels ingressos, el model manté el focus en la competitivitat turística, però incorpora també una part dels recursos a polítiques d’habitatge, ampliant així l’impacte de l’impost més enllà del sector.