Enoturisme, vella dedicació, nova professió

En el context socioeconòmic actual es generen una sèrie d’activitats que fa uns anys eren impensables, degudes al ritme de vida o també a la major productivitat, que dóna com a resultat un increment del temps lliure o per dedicar-se a treballar més, en el cas dels addictes. Professions com ara personal shopper per posar-ne una d’extravagant o de programador d’apps de mòbil com una de més quotidiana serien inimaginables fa tan sols 20 anys.

Una de les professions lligades al temps lliure que està emergint amb força és l’especialista que combina un bon coneixement del vi amb el d’activitats de lleure pensades per a turistes. La paraula clau és “viure una experiència” que faci sentir a qui la fa com a un Robinson Crusoe del vi. Sol en una illa, descobreix meravelles que no havia vist abans i se sent proper a la natura i a una història de profundes arrels. La cadena de valor que generen aquestes activitats està lluny de ser explotada encara avui i calen especialistes per saber extreure el millor de cada àrea, teixint un entramat d’activitats que permetin al visitant fruir però també aprendre, en activitats d’alt valor cultural.

El turisme del vi té moltes cares: potser la més antiga és el tast del vi, però també paisatges canviants en diferents èpoques de l’any, coneixement de les diferents pràctiques vitivinícoles i la possibilitat de practicar-les, la gastronomia de les zones vitivinícoles; també el maridatge en general, si pot ser en restaurants icònics per tradició o reconeixement. Hostatjar-se ja sigui en hotels, pensions, cases rurals i tota mena de llocs on pernoctar a prop dels paisatges amb aquesta geometria tan particular. Però també hi ha les tradicions i la cultura, des d’exposicions, centres d’interpretació, museus, conferències, festivals de música o de cinema. Cultura del vi que és exportable i permet a un brand manager —una altra activitat que relaciona màrqueting i cultura— explicar a un xinès com feien el vi els romans i que la marca que representa són els hereus d’aquesta tradició.

Un punt a banda són l’explotació de restes històriques, especialment en els països amb tradició vitivinícola mil·lenària i que precisen d’una profunda exploració per poder construir un relat de l’origen del vi a cada zona, relacionant-ho amb les restes actuals. El Mediterrani, com a bressol de la nostra cultura, està farcit d’exemples.

El turisme del vi es pot dir que va néixer sols com a excusa per anar a comprar vins. Una vella dedicació de molts cellers era la venda a la porta, però sempre abans el visitant provava entre els diferents vins del celler quin li agradava més. I feia una visita en la qual se li mostrava el que es podia trobar. Avui, el turisme és l’objectiu i el vi és la singularitat, un element sobre el qual pivoten tota una sèrie d’activitats que en alguns casos res tenen a veure amb el vi, com ara una passejada en bicicleta, això sí, entre les vinyes.

Tota aquesta professionalització precisa d’especialistes polifacètics que posseeixin coneixements de vi, de gestió turística, de màrqueting i que sàpiguen construir històries amb els elements que tenen a les mans. El proper any la Universitat de Porto, la Universitat de Bordeus i la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona iniciaran un programa de formació en “Innovació en Turisme del Vi” amb projecció mundial en aquest àmbit. Aquest Màster Interuniversitari, reconegut per la Unió Europea com formació de referència amb el segell Erasmus Mundus, té com a objectiu formar aquests especialistes. En dos anys els estudiants recorreran els tres centres recollint el seu coneixement en aquest camp.

JoanMiquelCanals(Enoturisme)

 

Joan Miquel Canals

Degà de la Facultat d’Enologia de la Universitat Rovira i Virgili

@JMCanals

0 0 0 0