Eivissa posa fre a l’intrussisme i aposta per un model sostenible basat en dades

Eivissa està sorprenent el sector amb una proposta molt més centrada en la sostenibilitat i en la lluita contra l’intrusisme turístic, posant el focus en què el turisme sigui compatible amb el territori i amb la vida quotidiana de l’illa.
La creació d’una Oficina de Lluita contra l’Intrusisme a Eivissa i la marca global balear Illes Balears Sostenibles assenyala un camí que comencen a recórrer altres administracions.

– Una de les novetats d’Eivissa a Fitur ha estat la presentació del nou Segell de Transport Verificat d’Eivissa. Pot explicar-nos en què consisteix exactament aquest segell de qualitat?
El Consell d’Eivissa ha apostat fermament per reduir l’intrusisme, sobretot en dos sectors: el de l’allotjament turístic il·legal i el dels taxis pirates. Totes dues xacres suposen una competència deslleial, però també un servei de baixa qualitat que incideix negativament en la imatge d’Eivissa com a destí.
Davant aquest fet, en el cas concret del transport de passatgers, hem abordat la pirateria per dues vies: la dissuasió, que hem aconseguit gràcies a la presència constant d’inspectors de transport pràcticament tot l’estiu en l’aeroport i ara obrim la via de la posada en valor de qui ho fa bé i aquí és on entra aquest segell de qualitat que identifica amb un adhesiu molt visible el vehicle i que pot ser verificat al moment per qualsevol usuari escanejant un QR.

L’objectiu de l’Oficina de Lluita contra l’Intrusisme és continuar reduint l’oferta il·legal, tant de transport de passatgers com de lloguer turístic il·legal

– Aquest segell és un pas més en l’objectiu de millorar la mobilitat de l’illa. El passat estiu ja van ser pioners a crear una llei per a controlar l’afluència de vehicles. Com valora el resultat d’aquesta iniciativa?
D’una banda, la lluita contra l’intrusisme ens ha permès millorar la imatge de l’illa, garantir un servei de qualitat i acabar amb una competència deslleial que danyava a un sector molt important com és el del transport.
En paral·lel, i tot això englobat en l’objectiu de contenció turística, que busca frenar el creixement turístic en els mesos centrals de temporada i potenciar-lo en els mesos de temporada mitjana i baixa, s’ha posat en marxa, per primera vegada una Llei de control de vehicles que en aquest passat any 2025 ha viscut el seu any “zero”. Recordem que la tendència que teníem a Eivissa era un augment percentual del nombre de cotxes que venien cada estiu de dos dígits. Aquesta situació era totalment insostenible i va obligar a prendre mesures. Els resultats no poden ser més satisfactoris: sent la primera vegada que es posa un sistema així en marxa en una illa de les dimensions i característiques d’Eivissa, amb les dificultats que això comporta, hem aconseguit que en els mesos centrals de temporada vinguin a Eivissa 32.000 vehicles menys respecte l’any passat.

– En l’estand de les Balears també va tenir lloc una interessant taula rodona sobre l’intrusisme en el qual va participar Mariano Juan, vicepresident del Consell Insular i també Airbnb. Vostès han aconseguit la retirada de fins a 14.000 places turístiques il·legals comercialitzades a Airbnb i unes 4.000 més d’altres plataformes. Però han tingut un descens de visitants a l’estiu. És una dada que els preocupi?
Al contrari. Les illes Balears són l’única regió d’Espanya que té un sostre de places turístiques. Actualment n’hi ha unes 96.000. Aquest equilibri es trenca, no obstant això, amb l’auge del lloguer turístic irregular, que troba en aquestes plataformes un aparador mundial. Gràcies als acords amb aquestes plataformes, el que hem aconseguit és tornar a aquest equilibri: hem aconseguit eliminar 18.000 places de les principals pàgines web de reserva i, en canvi, hem tingut un augment del 8% en el nombre d’estades hoteleres en el mateix període.

Hem aconseguit eliminar 18.000 places de les principals pàgines web de reserva i, en canvi, hem aconseguit un augment del 8% en el nombre d’estades hoteleres en el mateix període

Això s’ha traduït en menor pressió humana sobre l’illa en temporada alta, 13.400 persones menys cada dia a l’illa l’agost de 2025 respecte al mateix mes de l’any anterior, amb rècord de despesa turística. Del que es tracta és de mantenir la nostra principal indústria, mentre es millora la convivència entre el resident i el turista. Ja es va acabar el temps de rècords i de quantitat, ara l’aposta és forta per la qualitat.

La lluita contra l’intrusisme ens ha permès millorar la imatge de l’illa, garantir un servei de qualitat i acabar amb una competència deslleial que danyava a un sector molt important com és el del transport

– Però es continuen construint hotels a l’illa, en algunes ocasions en llocs molt contestats per la població. És necessari? Necessita més places hoteleres Eivissa? No és un contrasentit amb l’objectiu de la sostenibilitat?
És que no hi ha més places a Eivissa! De fet, en els últims anys hem decrescut, passant de 107.000 a 96.000 places que inclouen les hoteleres i les de lloguer turístic legal. A més, ara mateix està vigent una moratòria que no permet adquirir noves places si no provenen d’una baixa, per la qual cosa no hi ha cap creixement. En la pràctica estem en situació de decreixement, però no quant a nombre de places legals, sinó de les que sobren de veritat i les que distorsionen el mercat sense donar cap valor afegit al destí: les places il·legals.

– Avançar cap a un turisme més ordenat i sostenible amb la imatge més enquistada de l’illa no ha de ser fàcil i requereix també una col·laboració amb les empreses privades. Quina ha estat la resposta d’aquest lobby? Hi ha una bona col·laboració públicoprivada per a dur a terme els objectius del Consell?
El principal objectiu que ens havíem marcat enguany quant a ordenació turística, l’eliminació de les places turístiques il·legals, no ha estat un objectiu en el qual el Consell avancés sol, en absolut. Aquest camí l’hem recorregut de la mà de la Mesa de Lluita contra l’Intrusisme de la qual formen part institucions, sindicats, patronals, plataformes i també les principals empreses turístiques. És un tema en el qual hi ha absoluta unanimitat i la col·laboració és total.

– Pot avançar-nos alguns nous objectius de l’Oficina de Lluita contra l’Intrusisme?
L’objectiu és continuar reduint l’oferta il·legal, tant de transport de passatgers com de lloguer turístic il·legal, que, encara que menor i amb menys marge de maniobra, continua existint.
Respecte als taxis pirates, no podem treure pressió del principal punt on aquesta gent campava a pler, l’aeroport d’Eivissa, que hem aconseguit reduir gràcies a la presència constant d’inspectors. A més, cal localitzar altres punts similars i actuar de la mateixa manera.
Respecte a l’allotjament il·legal, hem eliminat la pràctica total d’aquesta oferta de les principals plataformes, però som conscients que això no ha acabat. Ara hem d’aconseguir identificar tots aquells habitatges que s’usen com a negoci clandestí, i actuar en conseqüència. El missatge és clar i crec que la gent el comença a tenir interioritzat a l’illa: A Eivissa no tot val. Aquí, qui la fa, la paga.

És important posar en valor el primer Sistema d’Intel·ligència Turística d’Eivissa (SITEivissa) que permet que per primera vegada tinguem dades i informació precisa

– A mitjan 2025 Eivissa va decidir renovar la seva estratègia turística, el seu portal de turisme Ibiza Travel i fins i tot redefinir la seva marca. Per a això va licitar diversos projectes, entre ells un nou programari de gestió de destinacions turístiques. Vostès sempre destaquen la importància de governar amb dades i eines de planificació. En quin punt estan els equips de treball que van guanyar les licitacions?
Doncs em consta que estan precisament en això que sempre he defensat i que posarem en valor: en la recol·lecció de dades i de testimoniatges de grups de treball que permetin definir la imatge la més ajustada a la realitat. Eivissa és un destí de referència, mundialment conegut i no podem permetre’ns la presa de decisions que no sigui amb informació fiable i dades fefaents. No podem governar a cop de titular o per sensacions. Per això, crec que és important valorar el primer Sistema d’Intel·ligència Turística d’Eivissa (SITEivissa) que permet que per primera vegada tinguem dades i informació precisa sobre despesa turística, estades, ocupació hotelera, actualitat empresarial, etc.

Finançat amb el fons de l’Impost del Turisme Sostenible del Govern de les Illes Balears.