BNEW ha dedicat una sessió a la sostenibilitat i el turisme

La sisena edició del Barcelona New Economy Week – BNEW va començar ahir i, dins del sector de la sostenibilitat, va dedicar la primera sessió a parlar de turisme. Ho va fer amb una taula rodona on van participar Raquel Sánchez, presidenta de Paradores de Turismo de España; Ariana Martín, directora general del Real Club de Golf El Prat; i Javier González, conseller de turisme del Consell Comarcal del Baix Llobregat.

L’encarregada de dirigir la sessió va ser Elisabet González, cap de l’Oficina Tècnica de Turisme de la Diputació de Barcelona, que va recalcar que turisme i sostenibilitat són indissociables en temes com l’adaptació al canvi climàtic, el medi ambient, la mobilitat, la redistribució de la riquesa i la cohesió territorial, entre d’altres. També va recordar que la darrera enquesta de percepció turística va reflectir que un de cada tres turistes decideix la seva destinació amb criteris de sostenibilitat, que un 40% dels turistes van afirmar que estaven disposats a pagar una mica més per tenir serveis o atractius turístics sostenibles, i que hi ha més de 1.200 empreses adherides al programa de treball del compromís per la sostenibilitat.
Va iniciar el debat preguntant pel valor afegit de la sostenibilitat.

Raquel Sánchez va explicar que Paradores duu la sostenibilitat en el seu ADN, ja que quan van néixer –el 2028 celebraran el centenari– ja van proposar establiments especials en zones menys visitades, però amb l’atractiu de tenir la natura a prop. Al ser una empresa pública, el seu valor afegit serien “les tres D”: diversificació, desestacionalització i descentralització. I com exemple, va comentar que els paradors que han tingut més ocupació aquest estiu han estat el de Tordesillas, el de Benavente i el de Molina de Aragón. També va parlar del programa “Naturaleza para los sentidos”, amb què els paradors ofereixen diferents activitats per aconseguir un bon impacte social al territori.

Per al Real Club de Golf El Prat –entitat amb 120 anys d’història–, Ariana Martín veu la sostenibilitat com una oportunitat. El club ja es va adaptar als nous reptes quan fa vint anys va haver de canviar la seva ubicació per l’ampliació de l’aeroport de Barcelona i és va reubicar entre Sabadell i Terrassa, en un corredor entre dos parcs naturals. Això els va suposar un gran repte mediambiental i ho van afrontar sota tres objectius: millorar l’entorn, retornant a la zona el paisatge autòcton; millorar la biodiversitat en termes de flora i fauna; i que l’aigua utilitzada per al reg fos aigua 100% regenerada, provinent de la depuradora de Terrassa. Ara el resultat és un camp de 45 forats perfectament integrat a l’entorn, amb més de 3.000 alzines i roures –que es van trasplantar per fer el camp–, i on els jugadors conviuen amb molta fauna. A més, Martín va destacar la creació del programa “Club Sostenible 360”, que és una directriu fonamental del seu pla estratègic.

Per la seva banda, Javier González va esmentar que la sostenibilitat és una palanca que ajuda a cohesionar i a millorar la qualitat de vida dels residents i la competitivitat de les empreses del Baix Llobregat. Va recordar que la comarca és força diversa, des del delta del Llobregat fins a tocar la muntanya de Montserrat. Són 30 municipis diferents que s’alineen amb una visió compartida. “La vertebració territorial queda reflectida en el nostre pla estratègic, que pretén reforçar la nostra identitat i l’orgull de ser del Baix Llobregat”. El valor afegit de la sostenibilitat comporta que el turisme hagi d’arribar a tothom i a tota la comarca. I d’aquesta manera, el territori ha de progressar sense perdre identitat i ha de ser capaç d’oferir un turisme alternatiu a les grans massificacions. “Tenim molt clar que no hi ha desenvolupament sostenible sense pensar en les persones, que han d’estar en el centre de la planificació, i que els primers que han de gaudir del territori són els residents”. Va posar com exemple “els Set Balcons de Montserrat”, set vistes panoràmiques des de set municipis diferents que permeten veure les muntanyes de Montserrat des de diferents perspectives i que promouen nous itineraris de senderisme i de ciclisme. Altres exemples són el Pla de Sostenibilitat Turística Costa Barcelona Delta del Llobregat, que recupera dunes i litoral; o les campanyes gastronòmiques, com  “Sabors de l’horta”, o la dedicada a la carxofa. Finalment va recordar que un centenar d’empreses s’han adherit al programa Biosphere, que lidera la Diputació de Barcelona. Es tracta d’empreses que han decidit de manera voluntària que la sostenibilitat va amb elles i que creen objectius de millora contínua en aquesta línia.

Per acabar la sessió del BNEW, Elisabet González va demanar als participants que expliquessin els principals reptes a què s’enfronten i les oportunitats de millora que tenen per treballar la sostenibilitat turística, tant per a les destinacions com per a les empreses.

Per a Paradores, els principals reptes són treballar les externalitats negatives que el turisme genera a les ciutats, especialment a les destinacions més madures. Cal tenir molt clar que el turisme ha de tenir impactes positius per a tothom.

Ariana Martín va dir que el golf és motor turístic: cada any arriben 1,5 milions de persones que venen a jugar a golf. Un dels problemes que sorgeix és la barrera fitosanitària, per una regulació europea en què el golf no s’entén com una activitat essencial, sinó més aviat es basa en paràmetres de consum i això limita posar a punt els camps. L’altre gran repte que enfronten és el canvi climàtic, perquè encara que es regui amb aigua regenerada, cal minimitzar-ne el seu ús, ja que la sequera ha vingut per a quedar-se. Cal, doncs, buscar fórmules innovadores, a través de les herbes i de sistemes d’innovació de reg més eficients. I també cal treballar en la innovació tecnològica. En aquest sentit, va dir que “les màquines autopropulsades tindran un impacte molt important en el nostre sector” .

Al Baix Llobregat un dels principals reptes és la cohesió i tenir una governança que uneixi tots els municipis i doni valor al conjunt. L’altre repte és la pressió metropolitana, amb una zona urbana important. “El nostre deure és protegir allò que ens fa únics: riu, parc agrari, delta, muntanya, parcs, coves… El patrimoni natural i el cultural s’han de preservar per minimitzar l’impacte negatiu que pot provocar el turisme”. La innovació tecnològica, el Big Data, el Machine Learning, l’internet de las coses o la IA ens han d’ajudar a tenir una destinació turística intel·ligent, perquè prenguem decisions intel·ligents i no només amb l’objectiu de captar visitants, sinó per distribuir-los intel·ligentment per tot el territori i que ens aportin un valor on tots hi guanyem.

El Barcelona New Economy Week – BNEW és un esdeveniment B2B físic i digital que agrupa esdeveniments singulars d’Aviació, Indústria Digital, Mobilitat, Sostenibilitat, Talent, Salut i Experiència, tots sota un denominador comú que és la nova economia. Organitzat pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona té lloc fins al 2 d’octubre al DFactory del polígon de la Zona Franca. Les sessions poden seguir-se gratuïtament per streaming registrant-se prèviament a la seva plataforma digital. Ho podeu fer AQUÍ.

La Diputació de Barcelona treballa per promoure a la província de Barcelona un turisme sostenible i respectuós amb l’entorn des del punt de vista mediambiental, però també sociocultural i econòmic. L’objectiu: contribuir a la transició cap a destinacions més sostenibles, climàticament compromeses, i que garanteixin un equilibri entre el creixement econòmic local derivat del turisme i la protecció dels recursos naturals i culturals. La prioritat és preservar la identitat cultural, el medi ambient i el benestar de les comunitats locals, alhora que es proporcionen experiències enriquidores i memorables als visitants.

En aquest context, la Diputació de Barcelona lidera 3 projectes en el marc dels Plans de Sostenibilitat Turística en Destinació (PSTD) per ajudar els municipis a avançar cap a un model de turisme sostenible, i que compten amb 9,4 milions d’euros dels fons europeus Next Generation i finançats per la Unió Europea. Es tracta del PSTD Vies Blaves Barcelona, que rehabilitarà més de 250 quilòmetres a les lleres dels rius Llobregat, Cardener i Anoia per fer-hi rutes a peu i en bicicleta; el PSTD Espais naturals i turisme sostenible, per impulsar el turisme sostenible al Parc Natural del Montseny, Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, Parc del Garraf, Parc d’Olèrdola, Parc del Foix i Parc de la Serralada Natura;  i el PSTD Costa Barcelona Delta Llobregat, amb accions innovadores per fomentar un turisme sostenible de sol i platja.

En col·laboració amb la Diputació de Barcelona