Col·laborar en turisme és possible. Yes we can!

L’autora de l’article està convençuda que en el món empresarial la col•laboració entre privats no només és possible sinó que és necessària i que el camí per fer-ho és la Responsabilitat Territorial Conjunta, on cada agent té clar quin és el seu paper.

He estat dos dies immersa en una bombolla. He assistit a un Congrés que tot i no tenir res a veure amb el turisme es podria traslladar perfectament al sector. Gairebé no he escoltat paraules com crisi, problemes o conjuntura econòmica. Sí s’ha parlat i molt d’innovació i de totes les paraules que començant per “Co” se us puguin imaginar: col•laborar, cooperar, compartir, comunicar, comunitat, confiança, competir, connectar, cocrear, cohesió, compromís, coneixement, coresearch, colearning, coresponsabilitat…

Fa algun temps que en turisme es parla de Coopetició (col•laborar en competència) i a les Jornades es parlava de co-societat. Semàntica a banda del que es tracta és de pensar més enllà, de nosaltres mateixos, del nostre negoci, de la nostra administració. Cal sumar amb l’altre i si és possible multiplicar per ser més eficients i més competitius en allò que sabem fer bé i que ens diferencia dins el mercat. En el món empresarial col•laborar (privat + privat) no només és possible sinó que és necessari i ja hi ha casos que demostren que no es tracta d’un somni d’uns pocs “generosos” que busquen compartir coneixement i experiència sinó de realitats.

Exemples com el de la Coca-Cola i Illy entorn a la creació d’una beguda refrescant basada en el cafè; l’empresa de mobles Kibuc i la de sabatilles esportives Munich en el disseny de sofàs megacolorits, o Reebok i Cirque du Soleil per llençar la marca Jukari amb gimnasos que fan la pràctica de l’esport molt més divertida per als seus usuaris. Aquestes unions han fet palès que en aquesta relació de confiança mútua les empreses no només no han perdut posicionament, sinó que han trobat benefici econòmic amb noves oportunitats de negoci.

Com apliquem doncs aquestes joint ventures al turisme? Com podem fugir de l’individualisme i de mirar enrere amb nostàlgia els anys on els turistes venien sense fer massa esforç? La resposta està en la Responsabilitat Territorial Conjunta, on cadascú, públic i privat, té clar quin és el seu paper i que amb la suma de la feina coordinada i consensuada de tots els actors i agents territorials es pot aconseguir un major benefici per a tots. Beneficis de marca i de qualitat dins una destinació turística, pel que fa al sector públic, i econòmic i de lideratge, pel que fa a les empreses.

En aquesta operació matemàtica cal fer un exercici on l’element comú denominador de totes les accions i projectes ha de ser la prescripció: d’un allotjament envers una activitat, d’una activitat cap a un restaurant i d’un restaurant envers un producte turístic, oferint entre tots —més agències de viatges, intermediaris, oficines de turisme…— una cadena de valor al turista i visitant que faci que la seva experiència turística dins una destinació superi les seves expectatives inicials i que li faci recomanar-la i, si és possible, tornar-hi.

A Catalunya tenim molt bons recursos, molts dels quals estan en procés de ser molt bons productes, fet que els obrirà el camí per trobar bons canals de comercialització. Si en la majoria dels casos en més de 50 anys que té el turisme a algunes de les poblacions catalanes treballant sense sumar (ja no dic res de multiplicar) i amb un ventall de productes força reduït hem arribat a ser líders en un sector que ens darrers anys s’ha tornat més global que mai, imagineu on ens pot portar la intel•ligència col•lectiva (coneixement més experiència). Suma!

Ana Cris Gilaberte
Professional del turisme i periodista
http://es.linkedin.com/in/anacrisgilaberte

0 0 0 0