La ciutat d’Eivissa porta ja 26 anys com a Patrimoni de la Humanitat
La Declaració de la Unesco va tenir lloc sota la denominació “Eivissa, Biodiversitat i Cultura”
Eivissa va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 4 de desembre de 1999. Amb això iniciava el nou segle posicionant-se en el mapa turístic internacional amb una identitat molt diferent a la que tenia l’illa des de la dècada dels anys 60. Es pot afirmar que va començar el seu nou futur, ja que aquest reconeixement permetia superar el tòpic de sol, platja i festa pel qual es coneixia mundialment a l’illa. A partir d’aquest moment es va posar en valor la cultura mil·lenària de la ciutat d’Eivissa, així com la seva rica biodiversitat, al mateix temps que els seus habitants van prendre consciència de la importància del llegat històric.
A poc a poc la Declaració va anar atraient a un públic interessat en el turisme cultural, rural, esportiu i gastronòmic sense renunciar al sol i platja. Totes les opcions que ofereix la ciutat poden consultar-se en la web de Turisme d’Eivissa. En aquest sentit també cal recordar que l’illa sempre ha tingut un turisme familiar molt destacat, com es reconeix amb el segell Ibiza Family Moments.
El reconeixement de la Unesco sobre la Biodiversitat i Cultura es reflecteix en cinc punts significatius:
• Valor excepcional: reconeix el seu “valor universal excepcional”, és a dir, que els seus béns pertanyen a tots els pobles del món.
• Protecció i conservació: impulsa la gestió i conservació d’aquests llocs, coordinant inversions i promovent projectes culturals.
• Identitat i consciència: reforça la identitat de l’illa i la consciència dels seus habitants sobre la importància del seu llegat.
• Turisme i desenvolupament: atreu turisme cultural i natural, generant un desenvolupament sostenible basat en la riquesa de l’illa.
• Llegat per al futur: assegura que aquest patrimoni material i immaterial es cuidi i es transmeti a les pròximes generacions.
Els elements declarats Patrimoni de la Humanitat
La Unesco va reconèixer fins a quatre elements en la seva Declaració, que, en el seu conjunt, conformen aquesta importància cultural i biodiversa. Són els següents:
• Dalt Vila (recinte emmurallat): l’acròpoli de la ciutat d’Eivissa, amb les seves muralles renaixentistes, castell i catedral, és un exemple excepcional de ciutat fortificada costanera. Aquí és on es poden seguir les petjades dels fenicis que van fundar la ciutat i totes les civilitzacions posteriors que es van assentar en ella: cartaginesos, romans, àrabs i cristians.
• Poblat fenici de Sa Caleta: aquí comença la història. Es tracta de les restes d’un poblat fenici del segle VIII a. C., que mostra la primera fase de colonització fenícia en el Mediterrani occidental.
• Necròpoli de Puig des Molins: es tracta d’un cementiri fenici-púnic que ofereix un testimoniatge únic de la vida social i les pràctiques funeràries d’aquestes cultures.
• Prades de Posidònia Oceànica: els fons marins pròxims alberguen les prades millor conservades d’aquesta planta marina endèmica i veritable pulmó del Mediterrani. La seva existència és vital per a la claredat de l’aigua i la biodiversitat del Mare Nostrum.
A l’any 2024, coincidint amb el 25 aniversari de la Declaració, Eivissa va reforçar el seu compromís amb la protecció i promoció del seu patrimoni únic.
I enguany, la celebració s’ha centrat en un concert que ha servit per a estrenar l’Orquestra de Cambra Ciutat d’Eivissa, que neix en el si del Patronat Municipal de Música.
Teniu més informació sobretot això en aquest fullet editat per l’Ajuntament d’Eivissa i en la informació específica que hi ha en el seu web AQUÍ.
També podeu consultar el que significa per a la Unesco el patrimoni mundial, cultural i natural i la missió de l’organisme de les Nacions Unides recollit en el seu tractat internacional aprovat per la Unesco el 1972 AQUÍ.
