El futur turístic gironí, a debat durant aquest 2020
La Taula Gironina de Turisme és una plataforma formada per empresaris, diverses associacions i entitats de les comarques de Girona i la Universitat de Girona que s’han unit per crear sinèrgies, sumar esforços i potenciar el turisme en el territori. Es va a donar a conèixer el 2018. El seu objectiu és crear una estratègia conjunta perquè el turisme continuï sent el gran motor econòmic del territori.
La Taula va iniciar la passada setmana una sèrie de debats (#debatturisme2020) que durant tot l’any han de recórrer diverses localitats per radiografiar el sector. El primer dels debats, celebrat a l’Auditori de Girona, portava per títol L’oferta turística a les comarques gironines, present i futur.
A l’acte inaugural hi van participar la consellera d’Empresa i Coneixement, Maria Àngels Chacón; l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas; el president de la Diputació de Girona i del Patronat de Turisme Costa Brava Girona, Miquel Noguer; el president de la Cambra de Comerç de Girona, Jaume Fàbrega i el president de la Taula Gironina de Turisme, Jordi Martí. Es van recordar els anteriors debats celebrats el 1976 i el 2004, es va glossar el territori i es van aportar dades per destacar el lideratge de Girona en l’oferta turística de Catalunya.
Maria Àngels Chacón va posar en valor la importància de l’aeroport de Girona: “Es una infraestructura estratègica per les comarques gironines. Hi apostem i hi apostarem, compromesos igualment amb les administracions locals. El nostre compromís és de ser-hi”. La consellera va celebrar la voluntat de reunir el màxim consens del sector i va recordar que “tenim clar el model turístic pel qual apostem, que apunta a desestacionalitzar i desconcentrar l’oferta. Tenim un pla estratègic i un pla de màrqueting, que s’han d’actualitzar i l’objectiu és arribar a un consens per seguir avançant.” I va concloure que “fer turisme és fer empresa i fer empresa és fer país”.
Per la seva banda, el president de la Diputació i del Patronat, Miquel Noguer, va manifestar que “aquest debat ha de servir per redefinir el model turístic de casa nostra, entre tots els agents del sector, d’acord amb els nous reptes que hem d’afrontar, como són el canvi climàtic, el Brexit, el sorgiment de nous mercats i de nous perfils i la creació de nous productes turístics”.
Joan Roca: “La gent vol fer turisme sense ser turista”
La conferència inaugural la va fer el xef d’El Celler de can Roca, Joan Roca, que va pronunciar una classe magistral de com el famós restaurant és el fruit d’un compromís amb les arrels i el territori, la riquesa que significa la diversitat geogràfica i paisatgística de les comarques de Girona, així com els productes de gran qualitat, la necessitat de créixer de forma lenta i sostenible, sense perdre de vista els orígens, –“millor el ser que el tenir”, va dir– i el fet d’obrir-se a les altres cultures que arriben i que conviuen amb nosaltres. Finalment va explicar els nous projectes de la família, com la imminent inauguració de Casa Cacao al cor de la ciutat de Girona, un obrador de xocolata i botiga i un hotel boutique de 15 habitacions o Ars Natura Líquida, sobre l’apassionant món dels licors i aiguardents.
Dues taules rodones per començar els debats
Ja entrats en matèria, es van programar dues taules rodones. La primera és va ocupar dels Recursos i productes turístics. Hi van participar Marc Casadellà, expert en turisme actiu; Catiana Tur, gerent d’Acave; Sílvia Romero, cap de promoció de l’ajuntament de Palamós i Dolors Vidal, professora de l’UdG.
Les principals idees que es van posar sobre la taula van ser aquestes:
• El que abans era oferta complementària, ara ja és oferta central.
• El client que busca experiències primer cerca l’activitat, després la destinació i finalment l’allotjament.
• Hi ha molta microempresa i els hi falta visibilitat i implicació a la gent local. És molt important la convivència de la comunitat local amb la comunitat turística.
• Hi ha manca de dades. Per crear una estratègia ens hem de basar en dades i de dades no en tenim.
• Cal valoritzar el paper de les agències de viatges , perquè moltes són receptives i creen producte.
• Hem passat de promocionar recursos turístics a transformar-los en producte, del “què puc fer aquí?” a un coneixement previ de les opcions i “què puc fer que m’agradi a mi?”.
• Cal valoritzar el patrimoni cultural, que té tres moments: l’herència que rebem, la gestió que en fem i el traspassar-lo a les següents generacions. Quina transferència rep el turisme del patrimoni i la cultura?
• El sector cultural no veu el turisme com una cosa pròpia.
• Ens calen espais de creixement cultural i per a socialitzar i compartir-los amb els visitants, cal reivindicar espais intermedis.
• No podem deixar que no es valoritzi el patrimoni i que tothom s’ocupi només dels grans llocs centrals d’interès.
• Els recursos són canviants. No hem de fer el que el turista ens demana, sinó que el turista faci allò que nosaltres volem que faci.
La segona taula rodona portava per títol L’allotjament turístic a les comarques gironines i estava integrada per Jordi Mias, de la Federació d’Hostaleria de les comarques de Girona; Ward Wijngaert, gerent de Càmpings in Girona; Àngela Galcerán, gerent de l’Associació Turística d’Apartaments; Teresa Vilà, gerent de l’Associació de Cases de Turisme Rural i Jordi Comas, professor de la Facultat de Turisme de la UdG. Les idees principals van ser:
• Hem de canviar la nostre forma de veure el client i pensar que ens hem de reconvertir en petites coses diferenciades, com el turisme esportiu, per exemple.
• Cal passar de l’allotjament de tota la vida a allò que en diuen Hospitality Management, o sigui gestionar la hospitalitat i l’experiència completa.
• Els càmpings de Girona reben premis internacionals, ofereixen una qualitat excel·lent, tenen més places d’allotjaments que els hotels i aporten un gran valor afegit en temes de natura, mediambientals, sostenibilitat i paisatgístic que no són reconeguts pel sector.
• Els apartaments turístics no són prou coneguts; no és coneixen les diferents tipologies i l’intrusisme és molt gran, amb la qual cosa es desprestigien.
• La tipologia del client dels apartaments turístics és familiar i aporten molt a l’economia local, perquè compren, van a bars i restaurants i s’integren en la vida local.
• El turisme rural ha patit una legislació molt restrictiva i se li ha exigit moltíssim, quan aporta un valor patrimonial i paisatgístic molt important i ajuda a la vida ramadera i agrícola.
• Això ha fet que moltes s’hagin acollit a altres tipologies d’allotjament no reconegudes com a turisme rural.
• Tampoc es coneixen les tipologies. Per exemple, en l’actualitat han de ser cases anteriors a 1950 i estar en poblacions de menys de 2.000 habitants.
• Fem promoció, però no gestionem el turisme i ja caldria fer-ho.
• És important que els empresaris puguin obrir tot l’any, perquè sinó serà impossible la desestacionalització.
• En el cas dels allotjaments, cal que no es vegi al personal que hi treballa com un cost, perquè en realitat és una inversió.
En definitiva, cal aplaudir la iniciativa de la Taula Gironina de Turisme i que hagi aplegat a tot el sector turístic, a la UdG i a altres actors, com el Col·legi d’Arquitectes de Girona. Però també caldrà que d’aquests debats surtin propostes molt concretes i realitzables, perquè si no és així es pot caure en el problema crònic de parlar dels mateixos temes de sempre sense trobar-hi masses solucions. És van posar sobre la taula temes eterns, com la desestacionalització, la diversificació, la innovació, la sostenibilitat, les TICS, la importància de les dades, el paper de l’administració, la taxa turística, les marques, l’intrusisme… molts dels quals ja eren present en els debats històrics anteriors o en els congressos de turisme celebrats en el passat. La sensació d’estar al mateix punt i no avançar pot arribar a ser gran. Malgrat això, portar sobre la taula els gran temes a debatre ja és prou positiu i caldrà que en els propers debats més temàtics la gent participi molt activament, tal i com ja ha passat en aquest primer debat, potser més genèric.
PROPERS DEBATS:
26 de febrer, Roses: Turisme, medi ambient i paisatge.
19 de març, Olot: Turisme i arquitectura: urbanisme i infraestructures.
29 d’abril, Platja d’Aro: Turisme i economia.
28 de maig, Lloret de Mar: El turisme a les comarques gironines: reptes de futur.
