Espanya: millor conjuntura econòmica, millors expectatives turístiques

La previsió de l’Índex UAB d’Activitat Turística per al conjunt de l’Estat deixa dades semblant a les de Catalunya: creixerà un 4,9% el nombre de turistes estrangers i un 4,9% també el nombre de pernoctacions d’estrangers, un 7,7% la despesa total i un 2,7% la despesa per turista. Es produiran millores als indicadors tant dels mercats tradicionals com dels emergents. Espanya es beneficia de la millora de la situació econòmica als països emissors i, alhora, de la seva categorització com a destinació de proximitat davant conjuntures febles. Se sumen els problemes d’inestabilitat que afecten altres destinacions parcialment competidores (Tunísia, Turquia o, sobretot, Egipte) i la capacitat competitiva de les destinacions espanyoles. A més, més enllà de turisme estranger, s’espera una certa recuperació del mercat nacional.

Els principals mercats emissors europeus, és a dir, Alemanya, França i Regne Unit, creixeran a bon ritme en termes generals. Concretament, els turistes alemanys s’incrementaran un 5,7% i faran un 5,4% més de pernoctacions i un 6,2% més de despesa. Pel que fa als francesos, augmentarà un 5% el nombre de turistes, un 3,7% el nombre de pernoctacions i un 12% la seva despesa (l’increment més pronunciat en aquest aspecte). I els turistes britànics augmentaran un 3,5%, faran un 3,3% més de pernoctacions i un 7,9% més de despesa.

D’altra banda, es preveu que dos mercats en regressió durant el 2013 —els turistes italians i portuguesos— tinguin un millor comportament durant el 2014. Pel que fa a Itàlia, s’espera un 1,2% més de turistes, un 2,3% més de pernoctacions i un 5,2% menys de despesa (que, tot i ser un indicador negatiu, millora respecte l’any passat, quan va baixar un 9,1%). En el cas de Portugal, decreixerà un 2,3% el nombre de turistes (el 2013 va baixar un 8,5%) i un 1,3% la seva despesa (4,2% el 2013), però creixeran un 3,8% les pernoctacions.

Pel que fa al bloc que aglutina els mercats emergents, es produirà en conjunt un 7,7% d’increment en el nombre de turistes (més que qualsevol mercat tradicional), un 7,8% més de pernoctacions i un 10,1% més de despesa total. Com en el cas de Catalunya, són augments menys pronunciats que els produïts el 2013 però que consoliden la importància creixent d’aquests mercats. Altrament, val la pena destacar les xifres poc encoratjadores dels turistes dels Estats Units, que baixaran un 0,5%, faran un 0,1% menys de pernoctacions i una despesa idèntica a la del 2013. Segons l’Índex UAB d’Activitat Turística, falta molt coneixement sobre Espanya en aquest mercat, que valora especialment atributs disponibles al nostre país com són el patrimoni, la gastronomia o els vins.

Monogràfic sobre el turisme del joc

El sector dels casinos està creixent en els últims anys a nivell mundial. Les grans empreses d’aquest sector busquen noves oportunitats d’inversió a tot el món. A tall d’exemple, Macau ha passat de tenir 11 casinos el 2002 a 35 el 2013, i els seus ingressos bruts han arribat als 40.000 milions de dòlars. L’expansió del joc ha aportat l’arribada de més de 14 milions de turistes el 2013, convertint la ciutat en la 19a destinació mundial per nombre de visitants i la 5a en ingressos per turisme internacional (51,6 milers de milions de dòlars).

Aquesta expansió mundial i el canvi en el model de negoci, que potencia el concepte de megaresort —casino amb hotel que inclou espectacles, zones comercials i centre de convencions—, han implicat un interès per desenvolupar inversions a la zona del Mediterrani, amb projectes a Xipre o Eslovènia, entre d’altres. El cas més significatiu ha estat a Espanya, amb tres propostes per desenvolupar megaresorts, de les quals Eurovegas (de Sands Corporation) i BCN World han estat les propostes més plausibles.

Les inversions de les empreses vénen avalades per una possible creació de llocs de treball, generació de nous fluxos de turistes, i increments en la renda i en els ingressos del sector públic. Tot i que la recerca en aquest àmbit no és concloent, indica que els impactes econòmics positius es produeixen de forma més clara quan aquestes inversions es troben relacionades amb el turisme.

Pel que fa als impactes socials i mediambientals, els estudis indiquen que les percepcions del turisme del joc són menys crítiques quan els megaresorts estan situats o es planteja situar-los en zones turístiques. Les inversions del joc, per tant, han d’estar molt relacionades amb l’activitat turística també des del punt de vista social i mediambiental.

0 0 0 0