Desgavell polític amb la taxa turística: el sector, atrapat entre decrets i contradiccions
Quan el sector respirava per la congelació temporal de la taxa turística catalana fins l’octubre, ara es troba amb un nou ensurt
La taxa turística catalana s’ha convertit en el centre d’un nou episodi de descoordinació política al Parlament de Catalunya, deixant el sector turístic en una situació d’incertesa jurídica i desconcert operatiu. En qüestió de dies, s’ha aprovat una pujada del tribut, s’ha intentat ajornar-ne l’aplicació i ara el Govern es veu obligat a redactar un nou decret per desfer el que, segons admet la pròpia consellera d’Economia, ha estat una “situació estranya”.
El motiu de tot plegat? El desacord entre Esquerra Republicana i En Comú Podem, que estan actuant al Parlament com a adversaris. El resultat: s’ha validat la pujada de la taxa turística, però s’ha rebutjat l’ajornament de la seva entrada en vigor, deixant hoteliers, empresaris i ajuntaments sense una norma clara a seguir. De fet, avui ja haurien de cobrar els nous imports, i no a l’octubre com esperava tothom.
Un pas endavant i dos enrere
En una maniobra insòlita, s’ha aprovat un primer decret que duplicava l’import de la taxa a tot Catalunya i permetia recàrrecs municipals de fins a vuit euros en ciutats com Barcelona. Tot plegat sense tenir en compte les peticions del sector, que demanava més temps per adaptar-s’hi. Quan el Govern va intentar corregir el tret amb un segon decret per ajornar l’aplicació, aquest va ser rebutjat al Parlament per una majoria inesperada, inclosos Junts, PP, Vox i Aliança.
La consellera d’Economia, Alícia Romero, ha expressat la seva “sorpresa” davant aquest gir dels esdeveniments i ha anunciat que l’executiu tornarà a aprovar un nou decret amb efectes retroactius per eximir els hotelers del cobrament temporal de la nova taxa. Tanmateix, si el decret torna al Parlament i no hi ha canvis, la situació es pot repetir.
La inseguretat jurídica, a l’ordre del dia
Més enllà del ball de decrets, la situació ha generat una profunda inseguretat jurídica. A hores d’ara, hi ha establiments que no saben si han de cobrar la nova taxa o l’antiga. El Govern ha dit que, si algú la cobra per precaució, podrà retornar-la en la liquidació fiscal posterior. Però aquesta provisionalitat no dona confiança a un sector que opera amb reserves a mesos vista.
La situació ha evidenciat també les contradiccions internes dels partits. Mentre els Comuns han carregat contra Esquerra per defensar una proposta més laxa amb el sector, ERC denuncia que no sabien que els Comuns tombarien l’ajornament. Entre retrets i acusacions creuades, els uns i els altres han anat explicant una cosa públicament, però votant una altra al Parlament, amb un resultat inesperat i desconcertant.
El Govern es reunirà amb representants del sector per mirar d’aportar alguna claredat. Però la ferida ja està feta: la manca de coordinació parlamentària ha convertit la gestió de la taxa turística en un mal exemple de governança. Amb cada decret aprovat o tombat, el missatge que es transmet és que les regles del joc poden canviar d’un dia per l’altre, cosa especialment perjudicial en un àmbit tan sensible com el turisme.
