Turisme per a tothom: accessibilitat universal en el turisme

En els últims anys, l’Organització Mundial del Turisme (OMT) ha vingut registrant un creixent interès del sector turístic per l’accessibilitat universal, una de les prioritats de l’Organització i que també reflecteix el Codi Ètic Mundial del Turisme de l’OMT. Tant les administracions públiques com el sector privat són cada vegada més conscients que tots es beneficien del «turisme per a tothom», partint de les persones amb discapacitat, amb un ampli impacte en tota la cadena de valor turística, generant oportunitats econòmiques per a una àmplia gamma de sectors que van molt més enllà del dels viatges i el turisme.

Aquest segment consumidor representa així mateix una demanda del tipus “multiclient”, ja que solen viatjar acompanyats, amb beneficis que abasten des de l’impuls a la innovació emprenedora (nous productes per a aquest segment), i tecnològica (per facilitar el gaudi dels viatges a aquests col·lectius), fins rebaixar els efectes de l’estacionalitat en les destinacions.

L’OMT advoca per que la facilitació dels viatges a les persones amb discapacitat o amb necessitats especials ha de ser un element essencial de qualsevol política de turisme responsable i sostenible. Com a organisme especialitzat de les Nacions Unides, la defensa d’un turisme accessible a escala universal o «turisme per a tothom» s’origina en la dècada dels 90, amb la promoció del Codi Ètic Mundial per al Turisme de la OMT com a punt de partida, i les recomanacions concretes que han anat sorgint al fil del mateix per al sector turístic.

En el seu Article 7 sobre el Dret al turisme, el Codi Ètic destaca la importància de l’accessibilitat. Aquest document marc, ratificat per l’Assemblea General de Nacions Unides el 2001, posa en relleu, que “la possibilitat d’accés directe i personal al descobriment de les riqueses del nostre món constituirà un dret obert per igual a tots els habitants del nostre planeta”.

Amb la Convenció de Nacions Unides sobre els Drets de Persones amb Discapacitat de 2006, la importància de l’accés a instal·lacions i serveis turístics i culturals, entre d’altres, va cobrar més força política que mai.

Amb els antecedents institucionals esmentats, la tasca de l’OMT en aquest àmbit es desenvolupa des de 2011 en estreta col·laboració amb la Fundació ONCE i la Xarxa Europea per a Turisme Accessible (ENAT), a més de la Fundació ACS.

Les Recomanacions de l’OMT per un «turisme per a tothom» se centren en la necessitat de proporcionar informació clara i fiable sobre els recursos turístics, oferir les infraestructures adaptades sense cost addicional i assegurar la formació del personal per atendre les persones amb discapacitat. A més, incorporen els principis del Disseny Universal, que fa el «turisme per a tothom» una realitat (la disseminació de les recomanacions és de caràcter global i han estat produïdes juntament amb la Fundació ONCE i ENAT, havent estat adoptades pels membres de l’OMT a l’Assemblea General el 2012).

En un Manual tècnic realitzat amb la Fundació ACS, especialitzada en l’adaptació arquitectònica del patrimoni històric-cultural per a tots, incloses les persones amb discapacitat, l’OMT va plantejar els desafiaments i els avantatges d’habilitar el patrimoni per al gaudi de tots.

Clarament, amb l’aplicació progressiva dels criteris que assegurin accessibilitat universal, s’espera arribar a considerar la unificació normativa entre els àmbits d’edificació, protecció del patrimoni i accessibilitat, per tal de facilitar la tasca dels professionals implicats. Tot i que no sempre es pot aconseguir la plena accessibilitat a un monument, per exemple, és un objectiu que sí que es pot complir parcialment, entenent-lo com millores d’accessibilitat.

Les persones amb discapacitat requereixen un entorn accessible que no destaqui visualment per les adaptacions dutes a terme, perquè els usuaris no se sentin objecte d’una discriminació positiva. D’aquesta manera, és desitjable que la porta d’accés d’un monument, per seguir amb el mateix exemple, sigui la mateixa per a tots, que les persones amb discapacitat utilitzin el mateix itinerari interpretatiu que utilitzen totes les persones, la mateixa cafeteria, el mateix lavabo, etc.

Cal destacar que un patrimoni històric rehabilitat no s’ha de convertir en una illa dins de les destinacions. Un monestir accessible, per exemple, no pot subsistir si està de facto inserit en una localitat sense banys públics accessibles, transport urbà, estacionament o la possibilitat d’allotjament adaptat. Els punts turístics d’interès han de ser integrats en un pla d’accessibilitat dut a terme en coherència i d’acord amb el seu espai geogràfic, és a dir, amb una destinació.

Es tracta, en última instància, de la cadena d’accessibilitat en el turisme. Qualsevol ruptura de les seves baules, sigui en el transport, l’allotjament, els principals atractius turístics, o les activitats de lleure, suposa una mala experiència de viatge, un client perdut i un deteriorament de la reputació.

Tots aquests principis s’han abordat en la primera Conferència de l’OMT sobre el Turisme Accessible a Europa, que va tenir lloc a San Marino el novembre de 2014. Els participants van fer una crida unànime a totes les parts interessades, instant-les a emprendre actuacions de conscienciació i formació per eliminar les barreres a l’accessibilitat. Aquestes barreres no només impliquen la necessitat de crear noves infraestructures, productes i serveis turístics, o de millorar els existents, especialment en el cas del patrimoni cultural d’interès turístic; les barreres també són conseqüència d’actituds mentals i culturals que encara persisteixen entre alguns dels professionals del turisme i del patrimoni.

Eliminar les barreres a l’accessibilitat passa per tant en primer lloc per convèncer dels guanys a tots els nivells que resulten del «turisme per a tothom».

MarinaDiotallevi(OMT)

 

Marina Diotallevi

Cap del Programa Ètica i Responsabilitat Social de l’OMT

 

 

0 0 0