Octavi Bono: “Sigui quin sigui el camí que prenguem col·lectivament com a societat, el sector ha d’estar convençut de la seva fortalesa i de la seva capacitat competitiva”

Comunicatur entrevista en exclusiva al Director General de Turisme: A les portes de l’inici de la nova temporada turística i en un moment de certa recuperació després de les incerteses de finals de 2017 i a l’espera del nou Govern de la Generalitat, Comunicatur ha volgut copsar la situació del sector parlant amb Octavi Bono, Director General de Turisme de la Generalitat de Catalunya.

Les dades del mes de gener conviden a l’optimisme?
Les dades del gener són positives. Hem recuperat un 2% l’activitat i un 11% els ingressos quan parlem del turisme internacional, que és el que te més volum en aquesta part de l’any.
I voldria aclarir les dades del mercat espanyol pel que fa a l’oferta d’allotjaments. Si parlem de persones, el nombre ha crescut, en l’àmbit hoteler, un 3%. Son 185.000 persones.
En l’àmbit extrahoteler, que representen unes 6.000 persones, ha decaigut. En valors absoluts, 150 persones en el càmping; 76 en el turisme rural; 226 en els apartaments i 630 en els albergs. En total 1.082 persones. Si ho analitzem conjuntament,  el mercat espanyol, en el mes de gener, ha crescut un 2,4%. El mercat espanyol no ha castigat a Catalunya al gener.

Barcelona està morint d’èxit i ha començat un cert declivi? La turismofòbia està darrera de la situació?
Precisament la tendència del darrer trimestre  del 2017 ha estat marcada per Barcelona, perquè a la resta del país fins i tot ha hagut una tendència creixent. El turisme es un fenomen complex i abordar-lo des de una visió simplificada no ajuda. A vegades hem tingut la sensació que s’han intentat buscar solucions fàcils a un problema complex. Segurament ni el turisme és la causa de tots els problemes que s’apuntaven a la ciutat: mobilitat, habitatge, etc. ni tan sols la solució a alguna d’aquestes externalitats passa només per actuar des d’una perspectiva turística. Jo l’únic que reclamaria és que, en el moment de fer un anàlisi de situacions, no apuntem a solucions simplificades, perquè això no ens convidarà a l’èxit.

Quines fórmules de suport al sector estan impulsant des de la Direcció General de Turisme?
El sistema turístic català respon a una enorme diversitat i a dinàmiques de comportament diferenciades, aleshores aquesta percepció de que la situació del sector ha estat molt greu no explica la realitat. Barcelona ha afrontat això d’una determinada manera i ha patit una situació més difícil; però la resta del territori no. L’àmbit hoteler ha patit més que l’extrahoteler. Els mercats de proximitat més que els llunyans. El producte MICE més que el vacacional. No tots els actors tenen la mateixa visió. Els càmpings de Girona han tingut un any rècord al 2017 i les expectatives del 2018 són bones. Estem tenint una temporada de neu extraordinària; les costes catalanes han crescut a la tardor. Hauríem de ser capaços de focalitzar aquest discurs general sobre l’afectació del sector.  Focalitzem-ho i intentem interpretar. Efectivament l’àmbit hoteler de Barcelona està més neguitós. Sobre què podem actuar?  A partit d’aquí fem una mirada atenta sobre tot el que succeeix i ens coordinem amb Turisme de Barcelona i despleguem les iniciatives necessàries en el seu context particular i singular.

L’aplicació del 155 en relació a les oficines de l’estranger, ha afectat molt a la promoció turística?
Afortunadament totes les oficines que disposem, que són 12, estan operatives. Més enllà del 155, que ha suposat una certa vigilància sobre allò que fan, la seva activitat ha estat desplegada amb les pautes que ja veníem fent, perquè els Centres de Promoció Turística de Catalunya són espais que han desenvolupat una tasca de suport al sector i no han tingut, en cap cas, cap altra dinàmica que ningú hagi pogut qüestionar. Són un instrument molt útil i necessari que seguirem tenint i que està al servei d’aquest sector.

Preveu alguna novetat sobre l’impost turístic? Com creu que hauria de ser en el futur?
La novetat és que en el darrer període liquidat, de 6 mesos, s’ha  produït un increment en la recaptació del 16% i el fet és que, amb una transferència que ja fem de 20 punts més als ens locals, hem passat del 30 al 50.  I la nostra capacitat  d’actuar com a Direcció General  ha quedat més limitada. Hi ha iniciatives d’acompanyament del sector en tots els camps, en promoció, competitivitat, creació de producte i en altres aspectes de millora de l’activitat turística al territori. Al govern li toca tutelar des d’una perspectiva global i des de la singularitat de les unitats que la composen.

Tenen congelat un decret de reglament de Turisme de Catalunya que obre la porta al lloguer d’habitacions individuals en cases particulars. És aquesta una mesura per acontentar plataformes de l’economia col·laborativa? Han fet un estudi de l’impacte que tindrà sobre l’oferta d’allotjament del país?
S’ha intentat interpretar tot allò que ens ha arribat. No és una competència a les plataformes, perquè elles demanen que hi hagi una acollida en el marc normatiu que ara no hi és. Altres col·lectius, com el d’amfitrions de Barcelona, també ho reclamen. I el Parlament, que ens trasllada les reflexions que han fet sobre l’economia col·laborativa. Hi ha indicacions de les autoritats europees. Nosaltres intentem atendre tot això, de la mateixa manera que intentem entendre les precaucions d’altres col·lectius, com el gremi d’hotels de la ciutat de Barcelona. Les habitacions en llar compartida és una realitat que està a la nostra societat. I nosaltres hem de ser capaços d’interpretar-la. Això és el que persegueix el decret, donar cabuda d’una forma ordenada a aquest fenomen sense entrar en contradicció amb el que han estat fins ara les pautes  d’allotjament  dels nostres clients durant tants i tant anys.

Així doncs el decret ja és a punt? Quan entrarà en vigor?
El decret està en el seu circuit per l’aprovació, en aquest moment en una fase que va quedar aturada, a l’espera que pugui arribar de nou al Parlament i ser aprovat. Ha sortit d’aqui ja amb tot el procés de revisió, ajust, esmenes, exposició publica prèvia… Està fora del que seria el Departament i a l’espera de poder tancar aquest circuit administratiu que porti a la seva aprovació definitiva. Hauria d’arribar per a aquest exercici.

I com funcionarà? Les persones que vulguin allotjar a casa seva, s’hauran de registrar?
Governança. Paraula màgica a l’Administració,  que a vegades s’ha banalitzat i que jo li dono un extraordinari valor si s’afronta des del convenciment i el  compromís. No pots fer un exercici de gestió en un àmbit sense tenir en compte els actors i sense tenir informació. Si tu no saps el volum que tens d’aquest tipus d’oferta no podràs prendre una decisió o avaluar si es suficient, si és excessiva, si està distribuïda d’una forma equilibrada, si has d’incentivar alguns espais, etc. Tot això vol dir que algú manifesti que ho vol fer i per tant, fer un registre.

El mercat laboral turístic està tenint poc protagonisme en el debat. No creu que s’ha d’abordar amb profunditat? Ricard Santomà, degà de Turisme St. Ignasi, diu: “Si vols ser una destinació mediocre, tingues salaris mediocres”. Podem aspirar a l’excel·lència amb aquests salaris?
Està clar que nosaltres no estem, com a Direcció General, en la negociació dels convenis col·lectius, però si estem en la posició de generar un cert discurs des d’una posició que posa de manifest allò que deia el degà. Si volem que el sector tingui més valor afegit, tots els elements que integren el servei hauran de ser capaços de fer una aportació  de major valor afegit, que s’haurà  de traduir en el conjunt de la destinació. Però també hem de saber distribuir-lo. Si això  no ho fem estarem empobrint els nostres productes i els nostres serveis.
Aquí hi ha camp per córrer i nosaltres, com a Direcció General, ens situem en el punt de fer també  d’altaveu d’aquesta situació i d’aquesta necessitat. Em consta que ha hagut algun esforç, especialment en el camp de les cambreres de pisos. Però sí es veritat que comparant l’estructura salarial del sector turístic amb el d’altres sectors productius a Catalunya, el turístic es troba per sota de les mitges. Això s’ha d’anar corregint, però no per encarir estranyament els nostre productes, sinó per ser capaços, a partir d’una major capacitació i  d’un major reconeixement en el salari, de traduir-lo en més competitivitat, en major valor afegit i conseqüentment en més riquesa.

El sector està prou unit per fer tot això o caldria que actués amb més decisió i força?
En el turisme tenim gent sensible a la innovació i al valor dels equips humans i treballa bé en aquesta direcció i d’altres que no ho fan tant. El sector és variat, plural i la realitat és més complexa. I torno a l’idea de la governança. No en tenim prou amb un vincle articulat sobre la base de les relacions convencionals, en el que un col·lectiu  professional s’associava i esdevenia el representant únic i no discutit d’un àmbit productiu. En el segle XXI, jo crec que estem en un altre tipus de societat i per tant l’arquitectura que tot això ha d’agafar ha de ser una altra. Pots incorporar altres sistemes de relació que enriqueixin el sector. Això no és senzill de fer, ja ho sé, però  hem de ser capaços d’introduir altres nous elements  que facin d’aquest sistema de governança un sistema millor. I això ens ajudarà quan parlem de relació amb els equips humans, de competitivitat,  de dinàmiques de màrqueting novadores,  de major sensibilitat per la innovació i la recerca per la transferència de coneixement.

Necessita Catalunya un lobby turístic potent?
Si el sistema turístic a Catalunya estigués configurat per un paquet de 10-12 companyies que fossin responsables del 80% de l’activitat que es genera en el sector, segurament seria factible. Però és que estem en un microcosmos, on la pluralitat i la diferenciació des d’un punt de vista geogràfic, de models de negoci, de microempresa o de companyies que s’adrecen a segments  diferents de mercats i fórmules diferents en l’àmbit de l’allotjament, de la distribució, etc. que ens porta a pensar que tot això no pot tenir un únic focus, no? Creure que tot això pot confluir en un únic punt no ho fa senzill. I déu n’hi do el punt de confluència que hi ha entorn a la federació o la confederació catalana, però bàsicament està orientada cap a l’allotjament i no cap a la resta d’actors, que n’hi ha centenars, i de categories i tipologies molt diferents.

Les agències de viatges van ser molt crítiques amb vostè i amb la desregulació que van fer de les agències. Deixar de dependre de Turisme per entrar en Consum, no ho van veure molt clar. Què ha de dir al respecte?
Nosaltres, com a Departament,  vam fer un exercici d’empatia per situar-nos en les seves sensacions i en les seves inquietuds, i com a mínim intentar interpretar-les adequadament. També expressàvem els condicionants que ens arribaven des de la Unió Europea, directives de serveis, que obrien un sector i el liberalitzaven. El requeriment era que no es venguessin serveis aïllats, sinó que els que paquetitzesin propostes havien d’acompanyar-les d’una assegurança per garantir al consumidor una cobertura determinada. També comprenc que aquells que venen d’una pauta determinada, els hi costa afrontar determinats processos de canvi que signifiquen fer front a nous paradigmes. Però cal preguntar-se quin tipus de societat som? Com comercialitzem productes? Com els comprem? Com el consumidor afronta la seva relació amb els seus proveïdors? Estem avui igual que fa 30 anys quan la normativa era una altra? Quin rol ha tingut Internet en tot això?  El que necessitem es acompanyar tot aquest procés d’evolució amb els mecanismes necessaris i atenent aquestes indicacions que ens arriben d’Europa. Els moviments que ha fet el Departament, a través de la Direcció General i també de la de Consum, ens permetrà que no siguem sancionats, a diferència d’altres territoris de l’Estat, que no han anat atenent el compliment d’algunes aquestes directives. I a més, aquest sector no està desprotegit pel que fa la seva relació amb l’Administració  i el consumidor està més ben garantit.

Vostè que rep constantment peticions i problemes  per part dels professionals, quina creu que és la principal preocupació que detecta en el sector?
El sector és ampli i divers. Parlo amb els càmpings i volen saber coses associades a l’àmbit de l’urbanisme, inundabilitat… Parlo amb el gremi d’hotels de Barcelona i tenen altres inquietuds, la situació que viu el país en aquest moment, preocupació per determinats mercats, o el que pugui passar amb la regulació de les habitacions de les llars compartides, per exemple. Parlo amb el turisme rural i les seves inquietuds són l’afecte que ha provocat aquest fenomen creixent, que els ha desbordat, dels habitatges d’ús turístic i de l’impuls que han rebut a través de les plataformes davant la seva activitat tradicional d’allotjament en casa rural, que té un altre dinàmica, unes altres obligacions de servei i també unes altres connotacions de caràcter fiscal, per exemple.
En general, tots aquests diferents col·lectius fan una mirada molt circumscrita a la seva realitat, cosa que és molt comprensible i no ho qüestiono. Però de vegades costa que elevin una mica la perspectiva perquè més enllà d’això, incorporin altres aspectes que els fan partícips d’un sistema, que també comparteixen. També cal pensar en el sector des d’una visió no tan sectorial i una miqueta més global i compartida. Això arriba poc.  El que veiem és que traslladen mirades molt particularitzades d’aquell àmbit concret, que ells representen, sovint associades a elements de caràcter normatiu, això també és veritat. A mi, aquesta part de la visió global i col·lectiva és on m’agradaria que m’arribessin més coses, perquè és el que ens dona solidesa i capacitat competitiva. Això a mi m’agradaria. També m’agradaria que elements associats a coneixement o a innovació, sovintegessin més en aquests tipus de trobades amb el sector. Es a dir, està clar que hem de parlar de marc normatiu, perquè t’afecta en el dia a dia. Però després… i d’innovació? Podem parlar? I de coneixement? I de nous models de gestió? I de nous productes i serveis?

S’apropa la temporada alta i estem en moments de canvis i d’incerteses. Què li diu el Director General de Turisme al sector?
En aquests moments de canvis i incerteses, aprofito sempre per traslladar al sector un missatge de confiança i d’una certa seguretat sobre les capacitats que tenim col·lectivament. No hem arribat fins aquí perquè som uns nouvinguts. Ja tenim  un recorregut, coneixement, expertesa… També esta clar que hi han molts camps de millora, però ostres!, el sector turístic a Catalunya, com una part important de la capacitat d’aquest país per generar riquesa, és sòlid, te bases sòlides per ser competitiu en el futur! I en canvi, en algun moment, algú podia tenir la sensació que la primera ventada ens tiraria la teulada a terra… home… doncs nooo!
És clar que a l’octubre, novembre i desembre van haver-hi persones que van generar missatges d’inquietud i està clar que algun efecte hi ha hagut, molt menor al que algú havia apuntat, també val a dir-ho. Però no!… sigui quin sigui el camí que prenguem col·lectivament com a societat, el sector ha d’estar convençut de la seva fortalesa i de la seva capacitat competitiva i per tant tindre un punt de confiança en allò que ha de venir i no generar més inquietud de la necessària, perquè aquesta solidesa és un fet real i objectiu.

0 0 0 0