La taxa turística es generalitzarà a totes les destinacions

Les principals ciutats turístiques europees i les destinacions internacionals més rellevants compten amb impostos que graven directament al turista.

A Espanya encara no s’ha implantat més enllà de Catalunya i Balears, però després de constituir-se els nous governs locals i regionals torna a sorgir el debat sobre taxes turístiques. S’ha demostrat que la competitivitat d’una destinació no queda danyada amb un impost d’aquestes característiques. Cap turista deixa de viatjar per aquest tipus de gravàmens.

Pràcticament totes les ciutats europees l’han incrementat. Lisboa ha doblat el cost de la taxa i París, per exemple, ha pujat en dos dígits (12%) l’impost que cobra en els allotjaments. A Alemanya, Holanda, Itàlia o Croàcia està pujant el tipus impositiu. Regions com l’Algarve l’han començat a aplicar aquest mateix estiu.

I a Espanya? El sector de l’allotjament sempre ha estat molt reticent però la realitat global s’imposa. Catalunya i Balears es mantenen a la franja baixa d’aquest recàrrec comparat amb altres destinacions. El nou govern de Canàries ja s’està plantejant treballar amb el sector turístic de l’arxipèlag una possible taxa sobre l’estada dels visitants i a la ciutat de València ja el tenen incorporat com a mesura a aplicar.

La modalitat de taxa turística és variada. En el cas de les destinacions insulars com el Japó, Bali, el Carib, Nova Zelanda… opten per un impost d’entrada / sortida. Altres opten per aplicar un percentatge sobre l’import de la factura, com als Estats Units. I la més habitual en el nostre entorn, és la que grava amb un import determinat cada pernoctació realitzada en un allotjament.