Jaume Genover, president de la Federació Catalana de Càmpings i Ciutats de Vacances

“Cal augmentar la relació qualitat-preu i centrar els esforços en una gran promoció, que la necessitem”

“Volem que la normativa catalana sigui com la francesa, ja que França és un dels nostres principals competidors”

En temps de crisi, com l’actual, i si tenim en compte les xifres d’ocupació a les diferents modalitats d’allotjament, sembla que els càmpings –especialment els de costa- han estat una bona opció entre els turistes que han triat Catalunya per a les seves vacances. El president de la Federació Catalana de Càmpings i Ciutats de Vacances, Jaume Genover, explica a COMUNICATUR la situació actual dels càmpings catalans.

• Els càmpings, en general, continuen sent una oferta d’estiu o també s’aposta per la desestacionalització?

La desestacionalització juga un paper molt important i els càmpings catalans, millorant la seva qualitat, l’afavoreixen. Cal destacar també els bungalows que, en aquest cas, són clau per aconseguir allargar les temporades.

• Els resultats dels càmpings de Catalunya han estat millors que a d’altres comunitats… què diferencia les instal•lacions catalanes?

Els campistes europeus, a través dels automòbils club, guardonen cada any tres càmpings espanyols i des de 1994 els premiats són sempre catalans.

• Ha evolucionat el tipus de campista? Quin n’és el perfil actual i quin paper hi juga el turista estranger en l’ocupació dels càmpings catalans?

El campista és el de sempre, aquella persona que estima i vol passar les seves vacances en contacte amb la natura. Si parlem de xifres, i per posar un parell d’exemples, el volum de turisme estranger, a Girona ha estat al voltant del 70% i a Tarragona, el percentatge se situa al voltant del 55%.

• Dintre del sector, quin pes específic tenen ara per ara la clàssica tenda de campanya, el bungalow i la caravana?

Hi ha de tot, si bé cal destacar que està augmentant molt el nombre de turistes estrangers – bàsicament holandesos- que porten tendes de campanya d’una qualitat superior, molt sofisticades, amb dissenys i novetats que no s’havien vist fins ara.

• S’ha notat en algun sentit la crisi als càmpings? Hi ha hagut, per exemple, menys despesa en serveis complementaris com ara la restauració?

Per als càmpings catalans, el negoci és allò que es paga a la Recepció, és a dir, el servei estrictament de càmping. Els bars, restaurants i supermercats són només serveis complementaris que s’ofereixen als clients però, en sí, aquesta part no és el negoci.

• Als hotels, apartaments i cases rurals, les estades tendeixen a escurçar-se. Passa el mateix en els càmpings?

No. Durant la temporada baixa hi ha molts campistes els caps de setmana, fent estades de dos dies però si parlem de la temporada d’estiu, l’estada mitjana es continua situant entre 10 i 20 dies, especialment si ens referim al turisme estranger, fins i tot podem dir que la mitjana ha estat una mica superior.

• Parlem d’un tema recent i que ha generat certa polèmica: el tancament del càmping Estrella de Mar de Castelldefels. Què n’opina?

Les autoritats turístiques tindrien les seves raons per tancar-lo.

• Una de les principals reivindicacions de la Federació és l’elaboració d’un nou reglament que reconegui el camping bungalow i la instal•lació de mobilhomes? En quin punt es troba aquest tema?

S’està treballant amb la Direcció General de Turisme i, des de la Federació, estem reivindicant que la normativa catalana sigui com la francesa, tenint en compte que França és un dels nostres principals competidors.

• Quins són els altres reptes de futur del sector? Promoció, qualitat, preu… quins aspectes cal potenciar?

Cal potenciar tot, si bé destaquem que cal augmentar la relació qualitat-preu i centrar els esforços en una gran promoció, que la necessitem.

• Hi seran presents aquestes reivindicacions en el Congrés de Turisme de Catalunya del mes de novembre?

Aquestes reivindicacions les fem constantment tant a Turisme de Catalunya com a la Direcció General de Turisme.

0 0 0