Instruments per a la competitivitat de les destinacions turístiques
El coneixement, la creativitat i la innovació com a instruments per a la competitivitat de les destinacions turístiques, per Salvador Anton Clavé
És conegut que el turisme està en una fase de canvis profunds tant des de la perspectiva de les expectatives de la demanda com des del punt de vista de la dinàmica de les empreses. Aquests processos de canvi estan condicionant la viabilitat a mitjà i llarg termini de les destinacions. La millora de la seva productivitat agregada exigeix una aposta clara per la innovació i, com a element bàsic, per la generació i transferència de coneixement. Un dels reptes que cal resoldre en aquest camp és com desenvolupar aquests processos –d’altra banda tan comuns en altres sectors d’activitat- tenint en compte algunes qüestions bàsiques que els condicionen:
(1) Que hi ha amplis buits d’informació elemental sobre la dinàmica dels mercats, les empreses i les destinacions.
(2) Que bona part del coneixement existent és tàcit (és a dir, està dipositat en el saber fer dels gestors de l’activitat) i, per tant, difícilment transferible.
(3) Que hi ha diferències substancials entre les necessitats de coneixement dels agents productius segons sigui la seva natura, dimensió o subsector.
(4) Que les organitzacions turístiques de gran dimensió tendeixen a adoptar esquemes propis de generació i gestió del coneixement. (5) Que, al contrari, les destinacions turístiques poden caracteritzar-se com a sistemes productius especialitzats integrats per PIMES.
(6) Que la utilitat del coneixement és major si la seva transferència es realitza a través de xarxes integrades que facilitin la innovació.
Per a gestionar el coneixement, promoure la innovació i potenciar la creativitat a les destinacions calen, de fet, instruments que canalitzin els fluxos entre els agents del sector (i d’altres sectors afins) i els especialistes dels més diversos camps. Es pot avançar en això a través del desenvolupament de mecanismes de coordinació organitzats com a “xarxes instrumentals d’R+D+I”. Són estructures formals de col•laboració que poden integrar institucions, empreses, universitats i centres de recerca i innovació, que es poden configurar com una oportunitat per millorar l’atmosfera productiva de les destinacions a diferents escales i, fins i tot, que poden convertir-se en components bàsics de la seva estratègia futura en relació a:
• Desenvolupar noves estratègies de participació
• Incrementar el valor i les oportunitats de desenvolupament
• Potenciar processos innovadors
• Incorporar innovacions tecnològiques
• Millorar els resultat de les empreses
• Impulsar el desenvolupament de nous productes
• Promoure la sostenibilitat a escala local
Des d’aquesta perspectiva, es pot parlar de la gestió del coneixement com d’una funció estratègica clau per a les destinacions i les empreses turístiques. Aquesta és, de fet, la interpretació que es pot fer de la constitució des de la segona mitad de la passada dècada de diverses plataformes innovadores en diferents destinacions turístiques com les que, per citar-ne algunes, van presentar els seus projectes a mitjans d’octubre a la jornada sobre Innovació organitzada pel Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona. Entre elles hi havia Microsoft Innovation Center Tourism Technologies, TURISTEC, INVATTUR, el Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci, i el Instituto Tecnológico Hotelero (ITH). En la mateixa línia hi hauria, entre d’altres iniciatives, la creació de la Direcció de Recerca, Desenvolupament i Innovació Turística de SEGITTUR, el desenvolupament de la plataforma ThinkTur, la incorporació de l’R+D+I en turisme en els programes sectorials i generals, tant a nivell europeu com espanyol i fins i tot a nivell de determinades comunitats autònomes, o la iniciativa de CICTourGUNE de participar en l’impuls de la xarxa global INRouTe amb la finalitat de generar coneixement expert estratègic per al sector a nivell regional.
Sembla ser que s’està consolidant, doncs, la idea que la definició de xarxes multisectorials i la institucionalització dels processos de transferència i innovació al sector són qüestions claus per a la seva sostenibilitat i competitivitat futura. Hi ha encara molt de camí per recórrer i la cooperació i coordinació en xarxa de les diferents iniciatives existents és també una exigència necessària per incrementar la seva capacitat de generar valor.
Salvador Anton Clavé
Catedràtic de Geografia de la URV i director general del Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci