Eurovegas: cal que fem invents quan el model funciona?

A poques setmanes de conèixer el futur del complex Eurovegas, Marcel Forns escriu aquest post deixant tres consideracions en clau turística per a la reflexió.

Barcelona és un model d’èxit. Des d’un punt de vista turístic la ciutat és una exemple permanent dins i fora de les nostres fronteres, tant pel que fa els visitants individuals com pel que respecte el turisme de reunions i congressos.

Val a dir que això no passa perquè sí; senzillament s’ha fet una bona feina i Barcelona amb prop de 7,5 milions de turistes el 2011, porta ja anys entre les 3 primeres ciutats mundials en nombre de congressos internacionals, per davant de París, Berlin o Singapur (segons ICCA International Congress and Convention Association).

Barcelona s’ha consolidat con un referent mundial en el seu àmbit i ha estat per mèrit propi. Així doncs, no ens hauria pas de sorprendre que Barcelona tingui pretendents.

No és la meva intenció parlar del model de joc implícit, ni del model urbanístic del projecte d’Eurovegas, perquè ja ho han fet d’altres, fins i tot el propi Govern. Per contra, voldria fer algunes reflexions sobre el projecte, des d’un vessant estrictament turístic, perquè com que del joc ningú no en vol sentir parlar, el projecte d’Eurovegas s’ha venut fonamentalment com un complex de congressos i grans reunions, amb una amplia oferta hotelera, orientada a la captació de prop de 4,7 milions de nous turistes.

Sobre aquest punt es poden fer moltes consideracions. Jo només en vull fer tres:

1. No és cap secret, que en els darrers anys, el nombre de congressos, en general ha davallat, de la mateixa manera que han davallat el nombre mig de congressistes.

És ben normal; per una banda la situació de crisi ha fet revisar les polítiques de moltes empreses i organitzacions, de manera que les dimensions dels congressos i reunions s’han reduït, de la mateixa manera que ha tendit a reduir-se’n la durada. Tot plegat, menys despesa.

D’altra banda, ens ha crescut la competència. La lluita entre les diferents ciutats per la captació de congressos i esdeveniments de totes les dimensions és avui molt més ferotge.

Barcelona disposa d’una excel•lent planta hotelera i d’uns esplèndids equipaments per rebre congressos i reunions, i és per això que competeix de forma eficient a la primera divisió mundial del sector dels viatges. Tanmateix, tot i ser una de les destinacions de referència, els preus i les ocupacions mitges de la ciutat se situen per sota de bona part de les capitals amb les que competim, segons el darrer estudi d’ESADE. Si tenim en compte que només enguany l’oferta hotelera de la capital catalana creixerà d’onze nous hotels i que en vindran més en el futur, és evident que Barcelona haurà de continuar fent mans i mànigues per a generar altes ocupacions i mantenir les rendibilitats mitges dels seus establiments, en un escenari competitiu més dur.

Què passarà quan l’oferta hotelera de la ciutat creixi un 54% per sobre del seu volum actual com a conseqüència dels nous establiments del complex d’Eurovegas? Des del Gremi d’Hotelers de Barcelona s’ha comparat Eurovegas amb el cas d’Eurodisney a Paris. No hi ha res a comparar, Eurodisney compta amb 5.800 places hoteleres i a molt estirar amb 8.000 en tota la seva zona d’influència immediata. Del projecte d’Eurovegas hem llegit que s’han previst un total de 15.000 noves places (algunes fonts parlen de fins a 36.000 places). Som capaços de fer créixer la demanda en les mateixes proporcions? Si no en som capaços la resposta és clara, només cal mirar al voltant per veure què succeeix amb sectors amb un excés d’oferta i que competeix exclusivament per preu.

2. Fins ara l’estratègia de desenvolupament i de promoció de la ciutat (i en bona part també del seu territori adjacent), s’ha fet des d’organitzacions competents, amb presència i participació pública i privada. I és ben cert que s’ha fet bé. A diferència d’altres destinacions turístiques, on el posicionament i imatge de la zona l’han marcat els turoperadors o tercers aliens al territori, Barcelona ha pogut bastir per ella mateixa una imatge de destinació turística atractiva i coherent, que és sens dubte la imatge més potent que tenim a Catalunya. Aquesta feina s’ha fet fonamentalment des del consens.

És previsible que Eurovegas marqui estil i polítiques pròpies en matèria de promoció. És legítim i és lògic , perquè té capacitat per fer-ho. Però Eurovegas no és ni una cadena hotelera ni un mer complex; és gaire bé una destinació per se, que si s’ instal•la al costat de Barcelona voldrà fer ús del nom i de la marca de la ciutat. Pot un projecte de les dimensions d’Eurovegas acabar transformant el posicionament i la imatge de la marca Barcelona? En quina mesura?

3. Per acabar vull recordar que fa dos dies ens estàvem plantejant quina és la capacitat de càrrega de Barcelona (en el marc d’un Pla Estratègic amb l’horitzó fixat en el 2015). És compatible Eurovegas en el model de desenvolupament de la ciutat? Encaixa en el model turístic de Catalunya en els termes en els que s’ha plantejat?

Personalment crec que de moment Barcelona se n’ha sortit prou bé. Organismes com Turisme de Barcelona i el seu Convention Bureau han dut a terme una bona tasca. Estic convençut de que Barcelona pot continuar creixent en volum de pernoctacions i en captació de visitants, però m’agradaria pensar que ho farà de forma coherent, evolucionant sobre ella mateixa i no transformant la seva ànima.

Malgrat tot el que se’n pugui dir, el model turístic a Barcelona funciona; el turisme en general és juntament amb les exportacions de les poques coses que ens funcionen. I no és fruit de l’atzar! Aleshores, realment cal que fem invents ara, quan tot indica que l’estratègia que portàvem era correcta?

Marcel Forns Bernhardt

0 0 0 0