Per primera vegada les dades turístiques de Catalunya són negatives. Després de mesos i temporades amb resultats que superen les anteriors, en contra de les previsions, arriben els primers números vermells als comptes del turisme. Entre les principals destinacions estatals, Catalunya ha estat l’única on el flux de turistes estrangers ha disminuït.
La Diputació de Barcelona acaba de presentar un avanç de les principals dades de l’activitat turística a les comarques de Barcelona 2016. Les xifres, fruit del treball del LABturisme de la Diputació, “són històriques”, segons Marc Castells, president delegat de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic, que ha estat l’encarregat de presentar aquest avanç.
Les companyies aèries de baix cost concentren als aeroports catalans pràcticament el 30% dels passatgers que mouen a l’estat.
El turisme urbà està transformant les ciutats i tant empreses com ciutadans estan adaptant-se a aquesta nova configuració. Les previsions de creixement del turisme a nivell mundial pels propers anys fan que algunes veus augurin per a Espanya un avançament del turisme urbà al vacacional en el futur.
El temple de la Sagrada Família, la icona més representativa de la ciutat de Barcelona, ha superat els 4,5 milions de visites. Ha crescut en gairebé 800 mil visitants en un any i en 1,2 milions des del 2014.
El ministre d’Energia, Turisme i Agenda Digital, Álvaro Nadal, ha explicat la seva intenció d’utilitzar el Big Data de la telefonia mòbil en benefici del coneixement turístic. En breu, diu, posarà en marxa un sistema de captació d’informació basat en el roaming telefònic dels visitants estrangers.
El LABturisme de la Diputació de Barcelona acaba de publicar les dades oficials d’activitat turística del mes d’octubre a l’Entorn de Barcelona. Com ja és habitual, aquestes dades no inclouen la comarca del Barcelonès i per tant, tampoc de la ciutat de Barcelona.
Els treballadors de l’economia de plataforma col·laborativa com Airbnb o Uber, que actuen sota la demanda que realitzen aquestes aplicacions, es troben en un llimb laboral, una fórmula atípica que precaritza el mercat d’ocupació i elimina drets socials.