Els càmpings diuen “prou!” i demanen respecte i comprensió a l’Administració

La Confederació de Càmpings de la Mediterrània es va presentar ara fa un any per actuar conjuntament. (Veure notícia a Comunicatur). Ara, aprofitant el saló B Travel, han donat a conèixer les línies d’actuació un cop consolidada la seva creació.

La confederació està constituïda en l’actualitat per les associacions de càmpings de Girona, Tarragona, Costa Daurada i Terres de l’Ebre, Castelló, València i Alacant i la presidenta és Àngels Ferré, en representació dels càmpings de Tarragona. Per la seva banda, l’associació de càmpings de Barcelona no ha volgut ser-hi, de la mateixa manera que tampoc és a la federació catalana.

La confederació representa 211 càmpings (20 d’ells considerats Best càmpings europeus), 71.624 unitats d’acampada i 212.810 places turístiques i al 2017 han tingut 4,3 milions de viatgers i 25 milions de pernoctacions. En total representen prop del 30% dels càmpings que hi ha a tot l’estat i el 43% de les places turístiques del sector. Unes xifres amb les quals volen fer front a la indefensió que diuen, tenen davant l’Administració. De fet, la raó de ser de la confederació és afrontar els problemes comuns que tenen i presentar-se com els interlocutors vàlids. Demanen respecte i consideració, ja que el càmping és una industria molt potent i com a tal paguen els seus impostos i donen riquesa al país. Però hi ha tot un seguit de reclamacions que fan perquè no siguin considerats “els germans pobres del turisme”.

Així destaquen els següents punt:

  • No hi ha un conveni laboral propi, estan sota el mateix de l’hostaleria quan son dues tipologies totalment diferents i amb necessitats diferents.
  • Urbanísticament: normatives diferents a cada comunitat autònoma i a cada municipi. Les normatives no regulen l’aprofitament urbanístic del càmping i qualsevol urbanista s’atreveix a fer canvis en les lleis. “Els tècnics no saben el què és un càmping”.
  • Ja han treballat en la modificació de la llei urbanística de la Comunitat Valenciana, aportant esmenes.
  • No existeix una personalitat jurídica pròpia i això fa que hi hagin projectes paralitzats, llicències paralitzades…
  • La inundabilitat és un dels altres greus problemes dels càmpings.
  • Hi ha molts efectes jurídics colaterals que afecten als càmpings i la problemàtica afecta de forma transversal: aprofitament del sòl, àrees de pernocta i Direcció General de Trànsit, llei de costes per molts càmpings del litoral, etc.

Treballar amb els principals partits polítics, i estar a totes les administracions, tant estatals com autonòmiques i locals és una de les principals línies d’actuació, perquè “l’evolució del context social va molt més ràpid que la legislació”.

La confederació mira molt a Europa, per veure com han solucionat alguns d’aquests problemes a països on el càmping està molt millor considerat. Així, per exemple, han treballat amb els càmpings d’Holanda que és troben a les lleres dels rius o els del Vèneto italià, per veure com ho han resolt.

També remarquen que estan oberts a que s’integrin altres associacions de la resta d’Espanya, fins i tot sense estar a l’àrea mediterrània. De fet, ja han mantingut converses amb els càmpings de Lleida.

0 0 0 0