El sector opina sobre la taxa turística catalana
La Generalitat de Catalunya vol recaptar 100 milions d’euros amb una taxa que gravaria amb aproximadament 1 euro cada pernoctació. El sector turístic es debat a favor i en contra d’aquesta mesura confirmada pel mateix president de la Generalitat.
Artur Mas, president de la Generalitat, va confirmar en una entrevista institucional a TV3 que la taxa turística va endavant i que el cost per pernoctació, que no va desvetllar, sí que es podria situar entorn a 1 euro. Tenint en compte les dades oficials de pernoctacions en allotjaments turístics a Catalunya, la recaptació podria arribar als 150 milions d’euros. Algunes informacions periodístiques situarien en 100 milions els objectius recaptatoris del Govern català.
Les opinions del sector són diverses, majoritàriament contràries entre els representants de l’allotjament. Però també hi ha veus que la consideren lògica si els ingressos es destinen a cobrir les mancances que envolten al propi sector, des de les necessitats de finançament dels municipis turístics fins al de les pròpies empreses del sector.
Joan Gaspart, hoteler i president de Turisme de Barcelona, assegura que “qualsevol taxa seria molt perjudicial i, sobretot, si es fes només a Catalunya”. Gaspart ha qualificat d’error històric la seva aplicació. En el mateix sentit s’ha manifestat Joan Molas, president de la patronal hotelera espanyola (CEHAT) o Josep Comaposada, president de l’Associació Turística d’Apartaments (ATA).
Comaposada adverteix que cal diferenciar entre el turisme vacacional i el de ciutat. A les grans ciutats com Barcelona hi veu “cert joc” per discutir la implantació d’una taxa perquè competeix amb els atractius de Madrid, París, Berlín, Londres o Nova York i a uns preus superiors al turisme de sol i platja. En canvi el turisme de temporada a Catalunya, per a Comaposada, segueix sent bàsicament de sol i platja amb un plus d’oferta cultural, natura i gastronomia, on els competidors són les costes de Turquia, Grècia, França, Itàlia, Croàcia, Tunísia o Marroc. En aquest cas, “el factor preu és determinant per a la gran majoria de turistes que ens visiten i l’efecte d’una taxa turística per pernoctació incrementa el preu de l’estada, cosa que ens deixa en una posició de desavantatge davant dels nostres competidors”, afegeix.
Joan Gou, propietari de Viatges Marítim i columnista de Comunicatur, recorda que a França aquest impost fa molts anys que existeix. “És una aportació insignificant per al client però en en canvi genera per al país recursos suficients per afrontar la promoció i alguna despesa més”. Gou és partidari d’aplicar una taxa: “els turistes que ens visiten paguen pels serveis que se’ls presta però no han pagat mai pels serveis de la destinació o del país”.
Martí Sabrià, gerent de Petits Grans Hotels de Catalunya i també columnista de Comunicatur, creu que la recaptació ha de tenir un ús finalista a favor de la promoció turística i que l’aplicació de la taxa seria un error si no fos transversal . “Aquest és el país amb més capacitat d’allotjament submergit del Mediterrani”, afirma, i es pregunta si només acabaran pagant els hotels i els pocs apartaments que són legals. Sabrià declara que “fa anys que ens manifestem a favor de recaptar una dècima de l’IVA consumit en municipis turístics” i que aquests diners distribueixin a parts iguals entre el govern i l’ajuntament.
Per la seva banda, Marcel Forns, director general de GEBTA Espanya, ha fet algunes reflexions sobre la taxa turística per a Comunicatur. “El concepte de taxa turística està tradicionalment vinculat a l’àmbit municipal, que és on es desenvolupa i on es produeixen els efectes de l’activitat turística. El model francès que sovint serveix de referència a bona part de les destinacions, és per tant fonamentalment de caràcter municipal, finalista, alhora que voluntari”.
Per a Forns, la creació d’una taxa de pernoctació “constitueix a priori una alternativa relativament senzilla d’aplicar, que contribueix a solucionar, si més no parcialment, la problemàtica no resolta del finançament dels municipis turístics sense haver de gravar els residents”. “Personalment -repeteix Forns- no entenc la taxa desvinculada de la gestió municipal, que és on es produeix l’activitat, s’hi genera l’impacte i se n’obté l’ingrés”. Les necessitats de finançament de les administracions autonòmiques o estatals no haurien d’alterar aquest principi.
A més, opina que la taxa ha de tenir una aplicació finalista però no només en termes de promoció turística, sinó que “clarament ha d’estar plantejada també per aplicar-se en intervencions que contrarestin els efectes de l’activitat turística en equipaments i serveis”. “El producte és sempre abans que la promoció”, conclou el director general de GEBTA.
Per últim, Marcel Forns assegura que “les taxes vigents a bona part de les destinacions on hi són implantades, no poden ser considerades un factor que hi resti competitivitat”.