El món rural no s’escapa de l’economia col·laborativa

L’impacte de l’economia col•laborativa en l’àmbit de l’allotjament no és exclusiu de les destinacions urbanes. El món rural considera que la incursió de les grans plataformes de comercialització està tenint un efecte “devastador” en el medi rural.

La Confederació del Turisme Rural i l’Agroturisme de Catalunya (TURALCAT) ha fet un crit d’alerta sobre les noves figures d’allotjament (Habitatges d’Ús Turístic) que són un problema a les àrees rurals. Considera que està havent un creixement descontrolat els darrers anys de l’habitatge turístic que està a punt de fer canviar el turisme rural com el coneixíem fins ara i eliminar un paper cabdal en el desenvolupament de les àrees rurals.

Un allotjament amb reduïdes carregues fiscals i una limitada regulació “que aprofiten les plataformes digitals i la comercialització massiva està generant al món rural la mateixa mala convivència que l’activitat turística ha produït amb els veïns de les àrees urbanes”.

Turalcat fa un al·legat en defensa del turisme rural des de l’aprovació de la primera normativa reguladora en 1983. Expliquen que ha permès que “moltes famílies del medi rural continuessin vivint en el territori, que moltes explotacions agropecuàries fossin viables gràcies als ingressos complementaris que proporciona aquesta activitat, que es creessin molts llocs de treball autònom per a dones i joves, que es rehabilitessin un gran nombre d’edificacions del patrimoni rural que altrament haurien desaparegut, en definitiva, ha permès que es mantingués viu el camp català, especialment en els indrets més vulnerables”.

Montserrat Coberó, directora de Turalcat, afirma que aquesta modalitat d’allotjament està inundant les àrees rurals sense contribuir a sostenir l’economia del camp català donat que tots els recursos que genera marxen fora de les àrees rurals. Com exemple de l’efecte nociu dels habitatges turístics enfront de les cases rurals tradicionals, Turalcat detalla que el 80% de la despesa realitzada en l’allotjament rural es queda al territori mentre que l’habitatge d’ús turístic només deixa el 20% de la despesa.