Catalunya rebrà un 4,3% més de turistes estrangers el 2014, amb un augment significatiu de visitants del nord d’Europa

L’Índex UAB d’Activitat Turística del 2014 apunta a un increment del 4,3% del nombre de visitants respecte el 2013 gràcies, en part, a la millora de la demanda dels països del nord d’Europa. Enguany, visitaran Catalunya 16,2 milions de turistes i hi faran una despesa un 7,9% major que l’any passat. Es consolida, així, la tendència creixent dels darrers tres anys. En el conjunt de l’Estat, l’evolució serà molt semblant, amb un 4,9% més de turistes estrangers i una despesa un 7,7% superior. L’informe d’enguany inclou un apartat que s’ocupa específicament de l’impacte del “turisme del joc”, que assenyala que els efectes econòmics i socials són més positius si les inversions en el sector del joc es vinculen a la potenciació de zones turístiques.

Segons la previsió de la UAB, gràcies a una millor situació econòmica, tots els mercats emissors viuran un creixement del nombre de turistes i del nombre de pernoctacions; a més, tret d’algunes excepcions, augmentaran la demanda hotelera, el nombre de pernoctacions i la despesa (globalment i per turista). A diferència del 2013, els increments més significatius es registraran entre alguns mercats tradicionals (països de la Unió Europea), mentre que els mercats emergents (europeus de l’est, asiàtics i americans principalment) seguiran creixent però ho faran a un ritme menys pronunciat que no pas l’any passat.

Tres mercats tradicionals del nord d’Europa destaquen pels seus bons resultats. Els turistes del Regne Unit augmentaran un 9%, faran un 12% més de pernoctacions hoteleres i una despesa total d’un 9,5% major que el 2013. Pel que fa als alemanys, augmentaran un 5,1%, faran un 6,8% més de pernoctacions i incrementaran un 5,5% la despesa. I els turistes dels països nòrdics creixeran un 7%, tot assolint un màxim històric d’un 804.000 visitants; a més, faran un 9,2% més de pernoctacions i la seva despesa total s’incrementarà un 16,1%, més que cap altre mercat (amb un significatiu augment també de la despesa per turista: 8,6%).

D’altra banda, França viurà un increment del 3,2% del nombre de visitants, molt destacable perquè es tracta del principal mercat emissor de turistes a Catalunya (amb més de quatre milions de visitants, suposa el 26,6% de la demanda). A més, experimentarà un increment important de la despesa total (13,2%) i de la despesa per turista (9,7%, l’augment més pronunciat d’enguany).

El mercat italià, que l’any passat va registrar xifres decreixents i s’ha mostrat fortament afectat per la crisi econòmica i de confiança, viurà el 2014 un any de recuperació: vindrà un 1,9% més de turistes transalpins i faran un 2,5% més de pernoctacions. No obstant, la despesa es reduirà un 4,7% i baixarà també la despesa per turista italià en un 6,5%.

Cal destacar finalment que els turistes procedents de la resta del món —on es troben aglutinats els mercats emergents— creixeran un 3,9%, un augment menys pronunciat que el del 2013. Això pot explicar-se per l’alentiment de mercats com el rus, que havia crescut a gran ritme durant els últims anys. Amb més perspectiva, però, cal recordar que aquest grup de turistes ha crescut un 58% des del 2009, enfront del 16% d’increment que han registrat els mercats tradicionals durant el mateix període.

Dinàmica laboral i estacionalitat

L’Índex UAB d’Activitat Turística estudia en un annex el paper del sector en l’economia catalana durant el període 2009-2013, tot comparant-lo amb la resta de sectors en un període d’intensa destrucció neta d’ocupació i d’alça elevada en els registres d’atur.

Els resultats indiquen que els subsectors turístics han tingut un comportament millor que l’economia catalana en general des de 2009: hi han augmentat en net les xifres de cotitzadors a la seguretat social, tot actuant com a “taula de salvació” del mercat laboral català quant a nombre d’efectius laborals. No obstant això, aquest increment s’ha produït a costa d’un augment en la variabilitat temporal en el nombre de cotitzadors.

Precisament, un altre annex de l’informe s’ocupa de l’estacionalitat del sector, és a dir, de la concentració de la demanda en determinades èpoques de l’any. Tot analitzant la demanda hotelera, l’Índex estableix una relació entre l’augment de l’estacionalitat del turisme a Catalunya amb el paper preponderant del turisme estranger, que ha guanyat pes durant els darrers anys mentre que la recessió ha tingut conseqüències en les pernoctacions del mercat nacional, que és menys estacional.

L’Índex conclou, doncs, que l’estratègia de reducció de l’estacionalitat passaria per un augment en el pes del mercat nacional i per activar polítiques de reducció de l’estacionalitat del mercat estranger, particularment en zones com la Costa Daurada.

Recomanacions

L’Índex UAB d’Activitat Turística 2014 apunta algunes prioritats que s’hauria de marcar el sector de cara al futur. Cal, per exemple, avançar en la distribució temporal dels fluxos perquè, si l’augment dels indicadors (nombre de turistes, despesa, etc.) continua situant-se en els mesos o setmanes centrals de l’any, no serà sostenible. Urgeix, doncs, una estratègia integral de destinacions, productes, preus i mercats.

En aquest sentit, l’anàlisi conclou que convé atreure a Catalunya visitants que no vénen habitualment, que no consumeixen el turisme de “sol i platja”, sobretot en temporada baixa. En aquest sentit, les polítiques de promoció pública i privada haurien de dirigir-se amb aquest objectiu als mercats emergents.

No cal, amb això, descuidar-ne els tradicionals: l’Índex recomana també donar impulsos diferencials a mercats com el britànic que, històricament, demostren certes dificultats de creixement.

Es recomana també fer front a la concentració territorial de l’activitat turística, tot aprofitant l’atracció de Barcelona per desenvolupar fluxos cap a altres parts del territori i impulsar el turisme itinerant, els productes integrats, etc.