Marc Castells: Les Vies Blaves són un macroprojecte turístic. 300 km transitables per les lleres dels rius de la demarcació de Barcelona

La Diputació de Barcelona està posant en marxa un gran projecte turístic que anomena VIES BLAVES. La idea és fer transitables les lleres dels rius Llobregat, Anoia i Cardener. Per saber més exactament en què consisteix i per quines fases ha de passar fins que sigui una realitat, COMUNICATUR ha entrevistat a Marc Castells, alcalde d’Igualada i Vicepresident segon de la Diputació de Barcelona.

– Com va començar aquesta idea, què es busca amb aquest projecte?
Nosaltres teníem al cap, en el àmbit del turisme, buscar un projecte que fos molt emblemàtic, que anés més enllà d’una legislatura, un projecte que pogués visualitzar el patrimoni natural, industrial i, fins i tot, el gastronòmic, i ho volíem fer a través del riu, descobrir els paisatges del territori. Aquesta és la idea inicial.

marccastells_diba3– Quins són els rius implicats?
Tenim la sort de tenir un gran riu, el Llobregat, que és l’únic que neix i mor a la demarcació de Barcelona. I aprofitant que té dos afluents molt importants, l’Anoia i el Cardaner, vam presentar un projecte de 300 quilòmetres de Vies Blaves, que serien aquests senders, aquests recorreguts que es podran fer a peu. Això ens dóna múltiples possibilitats de fer diversos itineraris, explorar diverses fórmules de fer-los; i podem complaure des de aquelles persones que volen fer un turisme de senderisme extrem, que  volen fer grans recorreguts, fins a aquelles que es poden desplaçar en ferrocarril, fer un tros caminant, o fer una activitat, tornar caminant i tornar al ferrocarril.

– Està pensat pel turisme de proximitat?
Volem tocar un turisme domèstic de la zona de Barcelona i l’àrea metropolitana i atraure’l cap aquestes zones, i també el turisme que vingui d’Europa, que vol gaudir d’un país com el nostre que té un munt de meravelles que de moment estan per descobrir. Barcelona és un focus de concentració, però és molt més i aquesta pot ser un eina molt bona per descobrir-les.

– La idea, doncs, no és  només recuperar les lleres dels rius, sinó també posar en valor el patrimoni tant natural, com arquitectònic, o industrial.. però això com es farà? Com es combinarà? Perquè si tu vas per la llera del riu i vols anar a veure una colònia industrial, per exemple, què has de fer?
Per exemple, per mi, que sóc pare de família i sóc de Barcelona, un dissabte ideal podria ser desplaçar-me en ferrocarril fins a Manresa. Puc visitar Manresa, la seu, i fer part del Camí de Sant Ignasi, que és l’aposta que fan els jesuïtes, i caminant, passejant tranquil·lament amb la meva família per la vora del riu durant una hora o una hora i mitja, puc anar fins al Món Sant Benet, i pel camí descobrir llocs per els que no hi passa ningú des de fa anys.

–Caminant, entenc. O en bicicleta?
Caminant o en bicicleta. Caminant seria perfecte. Al Món Sant Benet puc visitar el patrimoni i la part museística, però també puc fer amb els meus fills un curs de cuina que prèviament hauria reservat per internet. M’ho passo bé amb els meus fills, em quedo a dinar, i després, per pair el dinar, torno caminant fins a Manresa, i agafo el ferrocarril cap a casa. He passat un dia perfecte sense necessitar el cotxe.
I això es pot fer igualment a altres llocs, com Igualada, per exemple. Puc visitar Igualada i després anar fins al molí paperer de Capellades. Hi ha múltiples variants.

– Vostès parlen d’aportar una important quantitat de diners, 25 milions, pel projecte.  Diria que és un dels projectes turístics més importants que s’hagin fet a Catalunya?
Estem dedicant  tots els nostres esforços a fer possible aquest projecte, que sí, és un macroprojecte de 25 milions d’euros, que té una dificultat molt gran, s’està fent una cosa administrativament enorme, un pla directe urbanístic que incidirà sobre els tres rius i que, per tant, ens permetrà entrar com administració i fer guals, fer ponts, reconstruir, i això és una obra de molta magnitud. Pensem que tardarem tres o quatre anys en tenir tota l’obra executada. Són 300 quilòmetres, arribarem a seixanta cinc municipis, en els quals actuarem sobre el paisatge, realment millorarem aquelles lleres de riu que s’havien convertit en cloaques a cel obert; fa trenta o quaranta anys, i jo visc a tocar del riu Anoia, els rius eren el lloc on s’abocaven fins i tot els electrodomèstics…

marccastells_diba1– Per tant també hi ha un aspecte molt important mediambiental.
Aquesta recuperació dels espais ens permetrà visualitzar la feina que s’ha fet de sanejament de les nostres aigües per part de la Generalitat de Catalunya al llarg de trenta anys. S’han fet cinc-centes depuradores, i això els nostres rius ho noten. Se n’han de fer més? Sí. Per tant, cada vegada més tenim la sensació de que aquest projecte s’alinea amb la capacitat de que els nostres espais fluvials tinguin una regeneració profunda, i també amb l’estratègia mediambiental del país. Per això apostem i apostem tan fort.

– Aquest pla l’ha desenvolupat la Generalitat. Aquí hi ha una bona col·laboració entre les dues administracions, però quin paper tindran les administracions locals? Perquè, a part de la inversió inicial, les lleres al costat dels rius segurament és malmetran molt, s’haurà de fer un manteniment… Hi haurà també pressupost per fer aquest manteniment? Anirà a càrrec dels ens locals?
Primer hem hagut d’arribar a un acord amb la Conselleria de Territori, amb Turisme, i amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), atès que travessem per lleres dels rius. Hem de fer guals que ja hem pactat amb l’ACA. Tot el que és la relació Diputació-Generalitat per la part més gran del projecte, que es la urbanística-administrativa, està resolta per part de la Generalitat amb una col·laboració excel·lent per part del Departament de Territori; per altra, la Diputació és la que posa el gruix econòmic en aquest projecte, i el seguiment tècnic i el lideratge del projecte, i en tercer lloc, els ajuntaments, com bé deies.

– Han trobat una bona disposició als municipis?
Els municipis estan encantats, perquè és una recuperació del patrimoni i se’n beneficiaran tots. Molts municipis descobriran el municipi del costat, perquè si no hi passa una carretera, no hi van. En canvi amb els rius segurament ho tindran molt més a prop si hi van caminant o en bicicleta. La inversió la farà lògicament la Diputació i després farem un acord perquè siguin els ajuntaments o mancomunitats o els consells comarcals els que puguin fer el manteniment d’això, atès que generarem economies d’escala. Hem de recordar que en alguns trams ja recuperats del Besòs, o del Llobregat, a la part més a prop del mar, hi ha una ocupació intensiva. El manteniment és important però és més fàcil del que sembla. Tot i així la Diputació vetllarà perquè aquest projecte sigui impecable, és a dir, volem ser un referent a Europa i al món de com es pot fer una obra d’una gran envergadura.

–Des del punt de vista més estrictament turístic, s’ha parlat també amb les petites empreses locals? Si es vol fer el recorregut en una setmana, hi haurà algun tipus de descomptes, alguna entrada combinada pels museus, o els allotjaments? També hi ha el tema gastronòmic… Hi ha aquesta vibració del sector privada en aquest sentit?
Ara que hem donat a conèixer el projecte, ens trobarem amb casos de persones que tenen alguna propietat, per exemple, algú que té un petit molí paperer al costat del riu i es planteja fer un restaurant… Nosaltres estem posant les eines per ajudar a tirar endavant aquests projectes. D’altra banda, estem estudiant –estem en fase embrionària– altres serveis complementaris. Per exemple, si una família de Piera vol anar en dues hores i mitja al Delta del Llobregat en bicicleta, que després hi hagi un servei de transfer que porti fins a l’estació de tren. El projecte està en marxa, però ens trobem encara en una fase urbanístico-administrativa, i ara per ara el que fem és anar pensant i anar treballant. I quan arribi el moment demanarem al sector privat que ens ajudi a tirar endavant el projecte. S’hauran de trobar sinèrgies amb el sector privat, de manera que es pugui crear ocupació, crear riquesa i fer fort el nostre país. És un discurs que ara no està de moda, però crec que és important.

– Hi ha exemples d’èxit al territori, com és el cas del tren del cinquè llac, al voltant del qual es va crear una infraestructura, una xarxa, que ha generat paral·lelament la creació de producte turístic, però per part del propi sector, sense que hi hagués una estratègia clara ni definida.
Hi estic d’acord, és a dir, aquest projecte és això, tu poses la llavor perquè creixi un gran projecte, un gran bosc…

I en quina fase concreta està ara el projecte executiu?
El pla director urbanístic està en procés de redacció i en fase de licitació ara mateix. És una licitació de 300.000 euros per fer tot el plantejament, per posar ordre, ja que el projecte passa per propietats rústiques, per propietats urbanes, per sòl públic… Abans d’acabar l’any hauria d’estar tot resolt. La Generalitat, a qui li ha estat adjudicat, farà una tramitació urbanística exprés, i això també és molt important, perquè no ens allargarem anys, encara que sí un any i mig, aproximadament. Paral·lelament a aquestes tramitacions urbanístiques, tenim ja en licitació els projectes executius del Llobregat, del Cardener i de l’Anoia. Per tant, mentre s’està fent la tramitació urbanística, es fa alhora el projecte executiu. D’aquesta manera quan tinguem la planificació urbanística i tinguem el projecte executiu, ja podrem licitar l’obra.

–Què es farà amb les propietats privades? Perquè deuen haver-hi bastants trams que són privats.
Sí, però amb el pla director deixaran de ser-ho. Es farà una expropiació de tot el riu, que passarà a ser tot públic. Aquest és el canvi, i per això és tan complex. Nosaltres posem 300 quilòmetres al servei de la gent. I ho farem respectant tothom, i ho farem tot correctament. Estem fent una obra, nosaltres diem, de mancomunitat. Prat de la Riba fa cent anys ja va dir que tots els municipis havien de tenir una biblioteca, havien de tenir telèfon… doncs nosaltres ara això ho extrapolem al segle xxi. I ara us faré un spoiler: aquest és el nostre primer projecte, i la nostra voluntat seria incorporar les vies blaves al riu Foix, a la Tordera… a tots els rius importants. Això és el començament i, és possible, i aquesta és la voluntat, de que amb les altres diputacions es pugui treballar un projecte de vies blaves a nivell de país.

marccastells_diba2– Per què el nom de VIES BLAVES?
Fixeu-vos, li diem via per les vies romanes, perquè van ser les primeres que van unir el territori. És un nom que sona bé, es pot comparar amb les vies verdes. Quan nosaltres anem a vendre el turisme de senderisme a Europa, on hi ha una certa tradició, el mapa de Catalunya queda una mica «pobre».  Ara, quan posem els 300 quilòmetres de vies blaves, això ja serà una altra cosa. Es podrà vendre una estratègia de senderisme a nivell europeu molt important. Aquesta és una de les coses que haurem de treballar de cara al futur.

– Aquí sempre hem tingut una certa tendència a fer excursionisme, al senderisme, i hi ha molts GR. Alguna de les vies blaves passa pels GR importants, i aquí les federacions, les entitats d’excursionistes, tenen un paper important. Hi esteu parlant?
Som un país que ens agrada caminar, ens agrada sortir, i nosaltres estem molt orgullosos de que la gent i les federacions, les unions excursionistes, el facin seu. El que ens agradarà es treballar en quant estiguin fets els recorreguts, en fer algunes activitats que puguin generar unes sinèrgies. Per exemple, si la unió excursionista d’un lloc determinat fa una cursa, doncs perquè no la fem en aquest tram? I, d’aquesta manera, el donem a conèixer, el posem en valor. Ens agradarà treballar amb elles en aquest sentit.

– Senyalització pròpia? O internacional?
Farem una senyalització de via blava concreta, i en això ja s’hi està treballant. Volem unificar una única senyalització per tot el territori. Així tothom sabrà que qui estigui a una via blava de la Diputació de Barcelona té garantits uns nivells de qualitat importants. En això sí que serem molt persistents

0 0 0 0