Aproximació als mercats emissors

El creixement de productes específics més enllà del tòpic sol i platja, la desestacionalització i l’augment de l’autoorganització i la compra directa en detriment de la intermediació són tendències generals que es continuen observant als principals mercats emissors.

Turisme de Catalunya ha organitzat les XI Jornades de Mercats Emissors on els directors de les seves oficines a l’exterior han mantingut més de 800 trobades personalitzades amb gairebé 200 empreses i entitats catalanes per proporcionar-los informació de primera mà sobre els principals mercats emissors.

Els city breaks guanyen pes en general gràcies als vols low-cost, la reducció de preus i el major accés a internet. El concepte sol i platja segueix sent el producte estrella, però també hi ha lloc pel MICE, el turisme actiu i de natura, les estades lingüístiques i lúdiques i el seguiment d’esdeveniments esportius o culturals.

En temps de crisi, el mercat espanyol afronta la previsió d’una recuperació més lenta que la majoria dels països de la UE. Es continuarà viatjant –fer turisme es considera un bé de consum- però es reduiran els dies de vacances. Més del 40% de turistes espanyols que van visitar Catalunya el 2008 van utilitzar allotjament gratuït (familiars i amics). Catalunya es percep com una destinació de qualitat, però zones competidores com el País Valencià i Andalusia encara tenen molta tirada, especialment al centre d’Espanya.

Gran Bretanya, Alemanya, el Benelux o els Països Nòrdics són mercats madurs, exigents amb la qualitat. Una conseqüència de la crisi general és la tendència a buscar preus tancats tipus all inclusive. La relació qualitat-preu, les infraestructures, l’oferta complementària, el clima i les bones connexions aèries són punts forts de Catalunya. La pròpia crisi econòmica i factors com la debilitat de la moneda envers l’euro han provocat una davallada de les vendes a Escandinàvia, i molts turistes nòrdics han optat per destinacions fora de la zona euro.

La “marca Barcelona” palesa l’atractivitat de la ciutat per estades curtes i introdueix en països com França un nou producte emergent. La proximitat geogràfica amb un altre país llatí, Itàlia, incorpora el risc de certa bipolarització Barcelona-Costa Brava. Altres punts febles indicats tant per francesos com per italians són els petits robatoris, la degradació paisatgística, en especial al litoral, i la sensibilitat decreixent envers les seves llengües, davant l’anglès. Pel que fa a la segmentació social, hi ha força diversificació, al turisme familiar se li sumen parelles sense fills, famílies monoparentals, “singles” i LGTB. L’envelliment de la població dóna protagonisme al target sènior, en especial a mercats com Alemanya i el Benelux.

Europa de l’Est i la Xina són mercats amb un enorme potencial de creixement, amb sectors socials d’alt poder adquisitiu, interessats per la gastronomia, el wellness, l’esquí, el golf i els creuers. Turistes procedents de països com ara Rússia, Ucraïna, Polònia o Lituània han posat de manifest la fidelitat a Catalunya, repetint en un 35% dels casos. Els visats Shengen i l’abaratiment dels vols obren noves possibilitats de turisme urbà, però Catalunya es veu perjudicada per la competència de països de la “zona dòlar” com Egipte i Turquia.

Els xinesos aposten cada vegada més per viatges en profunditat a un sol país, en comptes de paquets combinats. També incorporen els viatges com a incentiu a les empreses. El segell Barcelona és ben conegut, en especial la ruta modernista i els museus, però caldria reforçar-lo amb una segona marca turística. Altres hàndicaps són la falta de professionals que parlin mandarí i de connexions directes amb Pequín i Xangai.

Informes dels mercats emissors disponibles a:

www.jornadesmercatsemissors.com

0 0 0 0